Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Totes les administracions i polítics del món occidental, especialment els nord-americans, europeus, japonesos i coreans, han apostat per l’escenari esperat de la nova política verda i sostenible per aconseguir reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’escalfament del planeta. Per a Europa, que té un dèficit de producció de combustibles fòssils, aquesta aposta en què ens acompanyen per primera vegada des de fa anys els estats nord-americans, és molt lògica i ens pot portar a trobar noves fonts energètiques que permetin una certa independència dels països productors de gas i petroli, un dels orígens de la situació d’inflació actual.
L’aposta és ferma i forta, però caldran anys per implementar-la. La situació actual és insostenible i necessita solucions amb més urgència. La baixada d’activitat mundial a la qual apuntem per frenar la inflació, ajudarà a una correcció en la producció de gasos d’efecte hivernacle, però probablement hi haurà nous desequilibris, com la posada en explotació de fonts energètiques molt més contaminants, que ja havíem quasi immobilitzat, com el carbó. Alhora, la baixada de producció al món occidental es veurà substituïda per un increment en les economies en vies de desenvolupament com la Xina o l’Índia, on la sensibilitat versus la contaminació és molt més laxa, i, per tant, s’acabarà contaminant a nivells massa alts de nou, compensant part de l’esforç d’Occident.
Les noves fonts d’energia com la nuclear tornaran a plantejar-se com a alternativa, tal com ja ha fet el govern francès, incrementant-se per això els condicionants de seguretat. Hem de ser conscients, però, que el risc nuclear no és només local sinó global, ja que la contaminació nuclear s’estén a llarga distància i en el temps, i el risc ja el tenim a prop.
