Pepita Codinas Perich, artesana de l’esmalt i pintora
Una amiga li va regalar una caixeta i a sobre hi havia un esmalt “preciós” i va tenir clar que volia fer el mateix. Es va proposar anar a formar-se en aquesta tècnica a l’Escola Massana, però, en principi, el seu pare no volia que anés tota sola a Barcelona. Finalment, el van convèncer i va anar aquest centre durant cinc anys on, a més d’aprendre tot el món de l’esmalt, també va aprendre altres coses.
“És una tècnica molt antiga, però molt desconeguda”, explica. Casualment, es va casar amb un home que tenia una joieria i rellotgeria, cosa que li ha permès treballar amb l’esmalt de, en certa manera, professionalment. No és gens fàcil i, comenta, i “has de tenir molta paciència”. Es fa sobre coure, plata i or i amb pols de vidre i amb diferents capes, en un forn. “Mai saps si et quedarà bé fins a l’últim moment i a vegades ho has de repetir”, assegura. Ha fet diferents elements, penjolls, cendres, alguns quadres i arracades.
Fa collarets, principalment i ha fet alguna exposició. Recorda que li hauria agradat ser infermera, però està satisfeta per haver-se dedicat a això de l’esmalt, que “és una cosa sempre més alegre”.
A més de l’esmalt, també es dedica a la pintura i elabora petits quadres sobre fusta i amb pintura acrílica. Ara, però, “la gent no en posa de quadres” a casa seva.
Entre altres coses que ja queden reflectides al “Top Five”, és molt aficionada a la música en general i de molts estils. Més concretament, li agrada molt l’òpera i també els musicals.
