Miquel Juárez, gerent de la residència canina “El folti”
Va jugar a futbol com a “amateur compensat”, aclareix, fins que va tenir 28 anys. Diu que li van fer avorrir una mica. Va anar al Terrassa FC a provar, i se’l van quedar. “Vaig arribar perquè tenia bones condicions físiques, ja que entrenar no m’agradava gens”, recorda. Després passaria per Castellar, el Lemos galleg, Barbastro o Huesca.
De petit, els gossos ja li agradaven i quan se’n trobava un pel carrer, se l’enduia a casa. I quan va deixar de jugar a futbol, amb un amic, van muntar una residència canina. Després d’un temps, comenta, “vam partir peres i com que el terreny era seu, vaig haver de buscar-me un de nou” i el va trobar a Ullastrell i va comprar una finca on encara manté la residència canina “El Folti”, nom que, indirectament, va sortir entre bromes dels amics, quan la sèrie “Hotel Fawlty” estava en voga.
Ha passat dues crisis importants, la de 2007 i la de la pandèmia, però continua al peu del canó, amb projectes que està estudiant, per si són viables.
No està d’acord amb allò que els gossos són millors que les persones i afirma que “no m’agrada el tema de l’ensinistrament ni tenir el gos soldat, m’agrada un gos ciutadà que pugui anar a tot arreu”. Tampoc li agraden els concursos amb gossos i la seva raça preferida és “el pastor alemany”, que és un gos “tot terreny”, apunta.
A més de viatjar, té altres aficions com l’escalada, el futbol i, ara “també m’estic aficionant al hockey”. I gaudir de festes de la ciutat, com la Festa Major de Sant Pere o la Fira Modernista.
