Gent de Terrassa

“Cantar és com estar a un altre lloc o potser és estar en el meu lloc”

/ Nebridi Aróztegui

Carola Biz, cantant

Es dedica tot el que pot a la música, que, comenta, “sempre està aquí”. Es va formar primer en Història de l’Art i, més tard també en disseny Gràfic. Una professora que va tenir, recorda, “em va fer enamorar de l’art”, i li agradava dissenyar i el món de la moda i per això va estudiar aquesta disciplina. De fet, fa classes de disseny a un institut de formació Professional a Sabadell.

“La meva mare sempre diu que cantava abans que parlava, i crec que és veritat”, assegura. No s’ha format de manera reglada i tot el que ha après ha estat pel seu compte. “Vaig conèixer gent per anar formant grups” i el que més li agrada són “les músiques del món, la música d’arrel i és de la que m’he amarat des de petita”. Comenta que “anava imitant a cantants que deien alguna cosa i, així et vas posant reptes i vols fer el que fa aquella cantant”.

“Soc d’anar a buscar les altres músiques”, assenyala, i també “la música d’autor”. Quan canta, apunta, “és com estar a un altre lloc, o potser és estar en el meu lloc” i també “és oblidar-te de tot i tanques els ulls i et deixes anar”.

Ha tret un disc, juntament amb el productor Pep Bonachera, que han titulat “Anònimes”, amb cançons de música tradicional catalanes que han recuperat. Dedicar-se a la música en exclusiva seria captivador, si bé admet que “és un món que no és fàcil”.

Si disposa de temps lliure, el dedica a les seves dues filles. També li agrada caminar i la cuina, especialment la pastisseria. “Soc molt “manetes” i m’agrada el treball amb les mans”, detalla.

To Top