SALVADOR CARDÚS I ROS
M’assabento amb estupefacció que la regidoria de Cultura suspèn la programació del cicle Sons del Temps de música clàssica i que enguany hauria fet quinze anys.
Era un cicle d’alta qualitat musical que podríem qualificar de minimalista per la delicadesa de les propostes i per l’encaix acurat als espais del patrimoni arquitectònic i que comptava, alhora, amb un èxit total de públic.
L’estupefacció, però, no és només per la seva suspensió, sinó pels arguments que es donen i, encara més, per les alternatives que es proposen. Per aturar un cicle de catorze anys d’èxit, en un terreny tan advers com és la música clàssica, i particularment de música antiga –un espai encara més excepcional dins de la clàssica–, sembla que hi hauria d’haver un argument molt fort. En canvi, dir que l’alternativa a Sons del Temps és “reforçar les activitats als districtes” és establir una dialèctica centre–barris ben desafortunada. Però, si a més a més, la substitució és de la clàssica al centre pels tallers de batucades als barris –dir-ne eufemísticament “districtes” no emmascara la seva realitat–, la cosa és de jutjat de guàrdia. En definitiva, en la decisió, amb consciència o no, hi ha una mirada classista i arnada, condescendent amb els barris i estigmatitzadora del patrimoni del centre i de la música culte.
A aquesta decisió se suma la qüestió poc clara de la presència de l’orquestra OCT 48 a l’Auditori amb l’imprecís anunci d’obrir-lo a les entitats (quines?) que així, diu la regidoria, “podran programar els seus espectacles en un equipament de primer nivell, que els permetrà visibilitzar i presentar el seu treball”. I afegeix: “També farà que aquestes entitats ajudin a posar en valor el talent local”. Una proposta sense concretar que fa témer que un equipament de primer nivell acabi perdent la seva identitat si acull tota mena de propostes tan benintencionades com de no se sap quin recorregut, tant si venen del centre com dels barris. Quan en sapiguem els continguts, en tornarem a parlar.
La qüestió de fons, però, em temo que és una altra. D’una banda, hi ha una reducció pressupostària de 19.000 euros a la programació del Fem Estiu respecte dels més de 84.000 euros del 2021. I de l’altra, hi ha noves subvencions, de gairebé 30.000 euros, per a un cap de setmana, al festival de “cultura urbana” a la Masia Els Bellots que promou Lildami. Tot plegat mostra que són decisions legítimes, però d’una gran càrrega ideològica i política. Liquidació d’un cicle de música clàssica d’estiu i substitució per una programació al dictat de la música de moda, i no ho oblidem, tot a les portes d’un nou cicle electoral municipal. El detall de les despeses de l’antic –i ben educat– Sons del Temps i del festival Maleducats ens revelaria moltes coses.
I què és el que es liquida? Només cal recordar què en deia el mateix alcalde, Jordi Ballart, el 2019, quan justificava Sons del Temps amb aquestes paraules: “A través de la música i del patrimoni, aquest cicle ens apropa a tot allò que defineix la identitat de Terrassa i que ens fa sentir partícips d’un camí compartit, d’uns sentiments i de l’orgull de pertànyer a una ciutat que ha estat capaç de construir autèntics tresors de l’art i l’arquitectura del nostre país i del món”. Doncs sí, tot això és el que ara ens perdem a favor de les batucades i del Maleducats, expressió d’això que en diuen “cultura urbana”.
