JORDI BALCELLS GENÉ
Agost, mes de vacances per a una gran majoria de persones. Oportunitat per al trencament de les rutines de cada dia de tot l’any i estop a la feina professional, als objectius, als problemes i a situacions d’estrès.
És un alleujament gratificant quan el despertador no sona per recordar-nos que hem d’anar a treballar. Les vacances suposen l’entrada a un nou escenari i amb un altre guió més agraït i divertit.
La durada serà curta, per això hem de ser hàbils a saber-la aprofitar. Considero que hi ha dues maneres de gaudir-les: deixar-se anar i divertir-se, sense anar gaire més enllà. O aprofitar-les convertint el divertiment en un mitjà generador d’altres importants beneficis impulsors d’energia sana. Entrem, doncs, en allò que ens poden aportar les vacances viscudes en família.
Segurament estarem d’acord que les múltiples activitats que hem d’afrontar obligatòriament al llarg de l’any limiten el temps de convivència, i és possible que la reiteració de les mateixes activitats diàries pot introduir hàbits rutinaris de relació que disminueixen la capacitat de percebre indicadors subtils, però importants, de necessitats dels diferents membres de l’equip, que tal vegada costa expressar-les obertament si no hi ha un context de confiança i de comunicació fluida, que sovint no hi és, pel que hem comentat. I això, en certes situacions de la vida de parella, pot ajudar a afeblir la relació.
Les vacances, tot i que suposen un espai curt de durada, poden ser un esclat d’energia, riques d’experiències relaxants, alliberadores de tensió: esport, natació, caminades, bici i tertúlies familiars i amb amics. I tot això, emmarcat en un clima distès, en què l’amor flueixi amb facilitat i generi uns vincles de confiança més intima entre tot l’equip familiar.
I ja que esmento els fills, deixeu-me assenyalar que també pot ser molt beneficiós per a ells incrementar la quantitat de temps compartit amb aquest context creatiu, il·lusionant i amb una relació familiar molt més interactiva.
Sabem tots que el factor vital que estimula el seu creixement global és el suport afectiu i les vacances són un escenari privilegiat per fer això possible, creant molts petits moments d’esplai i compartint experiències divertides sense exigències innecessàries, i amb la mínima jerarquia. Aquest conjunt de factors permet una connexió emocional propera que ajuda a reforçar els punts forts de tots, però particularment dels fills. És més fàcil compartir sentiments que sovint queden darrere de la frontera de la intimitat personal.
Deixeu-me fer una referència especial als fills adolescents, si en teniu. És una etapa de la vida crucial, en què viuen un procés profund de transformació física, mental i de socialització que inclou particularment la creació de vincles de grup i on la necessitat de ser acceptat i valorat forma part de la creació de la seva identitat.
És habitual que aquesta evolució dins del grup comporti un cert desenganxament de la relació més intensa que abans tenia amb els pares. Això suposa per a ells perdre “inputs” d’informació rellevant sobre com l’afecta la vida de grup i influeix en el seu autoconcepte i autoconfiança per ajudar a afrontar el futur.
Per compensar aquesta situació, fem de les vacances una oportunitat d’aproximació des d’experiències lúdiques diverses i compartides. Això permet una comunicació relaxada i més íntima que ens ajuda a intuir com es viu, com es valora i quins riscos ha d’afrontar en l’àmbit social.
També ajuda a crear una comunicació més personal i amb menys barreres, factor bàsic perquè els puguem ajudar destacant les seves fortaleses, algunes d’elles segurament poc conscienciades encara, i també les febleses que han d’anar superant. Quan un sap la situació en què es troba, i se sent acompanyat, l’esforç per crear un projecte de vida ric de valor s’intensifica.
I per acabar, permeteu-me fer una breu referència a com podria ser la situació de fills amb pares separats. Seria llarg entrar en una anàlisi profunda de la problemàtica que comporta i que molt freqüentment converteix els fills en espectadors impotents de la situació i, amb molta freqüència, en víctimes. Només em referiré a aquells pares que han sabut acabar el seu projecte de vida compartida mirant que repercuteixi el menys possible en els fills. Per descomptat, partint del fet que els dos se’ls estimen i això té molta força.
Les vacances són curtes, però poden ser potents. Són especialment en aquests casos que tenen limitada la convivència durant l’any. Per això són una bona oportunitat per poder expressar sentiments càlids d’acolliment, d’intercanvi de mostres d’afecte, de compartir jocs i activitats divertides intensificant la comunicació de com se sent cada un, com afronten la realitat en la qual estan, quin és l’estat d’ànim dominant, quines coses els preocupen i els alegren i quina ajuda necessiten. Serien unes vacances impulsores d’un bon retorn a la vida diària.
Que tinguem un bon estiu!
