L’Ajuntament de Terrassa passarà a ser propietari del Vapor Ros via expropiació. L’executiu municipal porta a votació al ple de juliol l’aprovació del text refós de modificació puntual de POUM en l’àmbit del Vapor Ros. El tràmit incorpora l’expropiació del vapor, un gest que permetrà que el cèntric complex industrial passi a mans municipals i que es garanteixin els usos actuals del complex mentre no cessin les activitats.
Fa anys que l’Ajuntament de Terrassa ha deixat clara la seva voluntat que l’antiga fàbrica, una de les icones del patrimoni industrial, sigui pública i es recuperi per a la ciutat. El projecte, però, es va truncar l’estiu del 2016, quan el darrer propietari del vapor va morir i va deixar el complex en herència a la Generalitat, amb la condició expressa que no passes a mans municipals durant tres dècades.
Nebridi Aróztegui
Els darrers anys, però, les administracions han fet gestos per conservar l’estat del Vapor Ros i preservar-lo de l’especulació immobiliària.
Concretament, el juliol del 2020, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar provisionalment una modificació puntual del POUM que blindava el vapor, després d’un període d’exposició pública sense cap al·legació. El ple va aprovar un canvi d’usos que exclou la implantació d’habitatge, destinant el conjunt a equipaments i a usos terciaris.
Nous usos
La decisió afecta el conjunt de l’àmbit. La nau principal de Vapor Ros i les naus industrials, les edificacions del carrer del Portal Nou 11 i 15 (antic bingo i pàrquing), les plantes pis de la casa Mariano Ros (cantonada amb carrer de l’Església) i l’immoble número 15 del mateix carrer de l’Església es defineixen com a altres equipaments: administratius, educatius, serveis socials i cívics, entre d’altres.
A les plantes baixes de la casa Mariano Ros i de la finca del carrer de l’Església, 15, s’amplien a usos terciaris per encabir oficines, comerç i restauració, entre d’altres.
La Generalitat, per la seva banda, també ha actuat sobre el vapor. L’any 2021, ja com a propietària, ha invertit prop d’un milió d’euros en sanejar el complex. El projecte es desenvolupa en dues fases, la segona de les quals resta pendent.
De moment, s’ha retirat el fibrociment, s’ha substituït la coberta, reparat el dipòsit, el forjat i els falsos sostres. Més endavant s’han d’adequar tant l’edifici del pàrquing com el del bingo.
L’informe econòmic
Ara, la decisió de l’Ajuntament de Terrassa d’expropiar el Vapor Ros marca un punt d’inflexió en la tramitació urbanística i en el futur del Vapor Ros. L’estiu del 2020, la Comissió d’Urbanisme va suspendre l’aprovació de la modificació puntual del POUM. Correspon a l’organisme autonòmic aprovar-la definitivament.
Nebridi Aróztegui
Uns mesos més tard, el desembre, l’administració autonòmica va demanar l’Ajuntament un informe econòmic que avalés la viabilitat del canvi de planejament. La Generalitat apel·lava a la Llei de Patrimoni, segons la qual en els béns adquirits per herència, l’administració té la consideració d’un privat.
En aquest escenari, el canvi de planejament ha de provar que el complex és viable després del canvi d’usos.
Davant la manca d’acord, l’Ajuntament de Terrassa ha resolt afectar d’expropiació tot l’àmbit del Vapor Ros.
Dit d’una altra manera, l’administració municipal respon a la Generalitat que la manera de garantir que el Vapor Ros és viable econòmicament amb el canvi d’usos, és assegurant la venda. No es justifica doncs formalment la viabilitat econòmica, perquè queda assegurada la compra via expropiació.
El ple de divendres 22 de juliol votarà el text refós de la modificació puntual del POUM en l’àmbit del Vapor Ros, incorporant l’expropiació, que es podria tancar per un valor aproximat als 4 milions d’euros. Després, la remetrà de nou a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat.
D’aquesta manera el Vapor Ros passarà a mans de l’administració local, que com a nova propietària del conjunt històric haurà de decidir quin ús li dóna a partir d’ara.
De moment, la modificació puntual del POUM en l’àmbit del Vapor Ros comporta la suspensió de llicències d’activitats i d’obres. El projecte porta també aparellat un increment del sostre de protecció sobre els edificis.
Nebridi Aróztegui
Protegit
El Vapor Ros és una de les fàbriques tèxtils inclosa al Catàleg Municipal de Béns Protegits. En aquest cas es tracta d’un conjunt situat al bell mig del centre històric de la ciutat. Fins ara, la figura de protecció era prou genèrica. La modificació puntual del POUM li atorga una major cobertura a la nau principal, la nau annexa, els patis i la nau de l’antic pàrquing.
El canvi d’usos no afecta les activitats que des de fa anys es desenvolupen en les dependències del vapor. Entre elles el gimnàs Espai Tosca, una escola de cuina i l’escola Acció Teatre, entre d’altres.
Els titulars de les diferents activitats abonaven els lloguers originàriament al propietari del Vapor Ros i, des de la seva mort, ho fan a un marmessor testamentari. Els llogaters s’han organitzat entorn de la Plataforma del Vapor Ros, que des del 2018 desplega activitats en la defensa activa de la conservació d’aquest patrimoni històric.
Un vapor catalogat al bell mig del centre històric de Terrassa
El Vapor Ros és una vella nau industrial que l’arquitecte Lluís Muncunill va restaurar l’any 1907. El conjunt està delimitat pels carrers de la Font Vella, del Puig Novell, del Racó, de l’Església i la Plaça Vella. L’integren una gran nau i diverses construccions auxiliars que, a diferència d’altres vapors industrials, no han sofert en dècades cap transformació urbanística. Ocult a la vista, a l’interior de la cèntrica illa, el vapor ha preservat la seva originalitat i alhora s’ha anat deteriorant. El 80% del seu sostre no té activitat. La intervenció de la Generalitat ha permès assegurar les edificacions fabrils. La Casa Mariano Ros és una finca catalogada que el seu propietari va llegar a la Fundació Sant Llàtzer.
Nebridi Aróztegui
El calendari:
2016: Mor el propietari i llega a la Generalitat
L’estiu del 2016, Francisco Cabeza Fonseca, darrer propietari del Vapor Ros, mor i deixa en herència el complex tèxtil a la Generalitat. El titular mantenia una tensa relació amb l’Ajuntament de Terrassa i va deixar escrit que durant trenta anys no podria fer-ne ús del vapor.
2018: Proposta de Terrassa en Comú per al canvi d’usos
El febrer del 2018 el ple municipal va aprovar una proposta de resolució de TeC per blindar el Vapor Ros a l’especulació immobiliària. S’hi va sumar ERC, que ara al govern de la ciutat ha impulsat el canvi d’usos amb la modificació de POUM, i aquest més porta a votació l’expropiació.
2021: La Generalitat comença la rehabilitació
Ja com a propietària, la Generalitat ha invertit prop d’un milió d’euros en la preservació de les naus del Vapor Ros.
2022: L’Ajuntament insta l’expropiació
L’Ajuntament de Terrassa decideix instar l’expropiació del complex del Vapor Ros. D’aquesta manera passaria a mans municipals i es preservarien els usos actuals mentre no cessin l’activitat.
