Recorden que de petits s’interessaven per una fusta o una pedra i que ja miràvem de fer una talla o un dibuix gravat. Amb el temps van anar confirmant la seva vocació d’artistes i cap a l’escultura. Jordi Estivill, Sílvia Segura, Xon Utset i Àngel Màdico, nascuts aquí o establerts fa temps, s’hi dediquen, encara que no tots ho han pogut fer d’una manera completa perquè viure, sobreviure de l’art, és molt difícil. Jordi Estivill (1958) ha optat per la tècnica de l’assemblatge, és a dir composicions amb peces i objectes que va encaixant fins a crear una obra que cadascú pot interpretar lliurement. Sílvia Segura (1960) ha triat el ferro i la fusta per crear obres amb formes que s’inspiren amb la natura.
Àngel Màdico (1955) també es mostra molt interessant pels elements naturals, en concret per l’energia del sol i el seu impacte i reflex en els metalls, creant jocs òptics gairebé màgics. Xon Utset, (1959) per la seva banda, es va enamorar del fang i amb aquest material es va quedar perquè diu que és el que li ofereix més possibilitats de creació figurativa.
Els artistes de l’escultura d’aquest reportatge coincideixen en el fet que el món de l’art sempre ha estat molt complicat i que s’han de picar moltes portes per vendre una obra. Tots ells lamenten que Terrassa tingui poques galeries per fer exposició, perquè seria una porta oberta a mostrar la seva obra i donar-se a conèixer a més públic. Alguns d’ells, Mádico i Utset, evoquen el gran nombre de sales expositives d’altres èpoques, les quals tenien també un públic fidel que les visitava i feia el boca-orella. Ara hi ha un retorn a l’artista a l’estudi.
Jordi Estivill: “Cada obra és una partitura poètica”
Primer va estudiar a l’Institut del Teatre i va treballar com a actor i després hi va sumar formació en arts plàstiques i creava escultures per espectacles de circ, teatre, l’òpera… Poder per això, quan s’entra al seu estudi, tens la sensació que estàs envoltat d’una gran escenografia animada. Jordi Estivill és un artista de l’assemblatge, una tècnica que li permet encaixar objectes de materials diversos, molts reciclats, per fer les composicions donant volum, textura, forma i color. Fins i tot va a la platja, a la sorra, i agafa fustes trencades. “Cada obra és com una partitura poètica. I cadascú pot entendre el missatge que vulgui i deixar-se portar”.
Xon Utset: “A mi m’agrada modelar el fang i crear figures”
És responsable de la formació i taller d’escultura a l’Escola Municipal d’Art i Disseny des de fa 30 anys, però no ha deixat mai la creació artística. “A mi el que m’agrada és el fang perquè és un material que pots modelar i modificar sobre la marxa”. I amb el fang, s’ha especialitzat en la figura, que tant pot ser d’expressió minimalista com molt pronunciada.
Àngel Màdico: Podria definir les obres com un joc òptic”
L’autor del Drac de la plaça Catalunya i d’un conjunt d’escultures al parc de Vallparadís s’ha barallat des de sempre amb els metalls i essencialment amb el ferro. El seu treball artístic ha anat evolucionant en paral·lel al seu aprenentatge sobre el comportament dels metalls amb relació a la natura, a la llum i el sol. “Intento que les meves escultures proporcionen un joc òptic i cromàtic, gairebé màgic. Faig alineacions de la matèria amb la llum natural del sol perquè és una font d’energia inacabable. I, per tant, no cal descompondre bombetes”. Al darrere de cubs, prismes i tetraedres que projecten rajos de colors vius, hi ha coneixements de l’àmbit de l’enginyeria.
Sílvia Segura: “M’inspiro en les formes que té la natura ”
Té una àmplia formació en estudis artístics i en diversos materials. Des de fa un temps treballa el ferro i la fusta. M’inspiro en la natura, en les seves formes. Amb el ferro haig de fer peces més lineals perquè és un material dur, però amb la fusta tinc més marge. Però el resultat final gairebé sempre és una sorpresa i això és el que t’embruixa.” El seu amor per l’art ha estat sempre present i és de les artistes que consideren que tothom té capacitat i habilitat per crear o fer alguna cosa en aquest àmbit. Ella va començar des de molt jove, primer en el disseny i estampació tèxtil i després la ceràmica, el gravat, el ferro i la fusta.
