Kiko Veneno s’ha deixat aparcat el Mercedes blanc en un lloc desconegut i insospitat i molts seguidors li ho han recordat, però ell no s’ha donat per assabentat, no ha sentit les súpliques col·lectives o simplement li ha donat el mateix deixar-se un Mercedes blanc aparcat per aquí, per la plaça Nova, perquè ha vingut en molts vehicles alhora, vehicles de música viva, eclèctica, vibrant. I ha marxat en el cotxe de l’èxit. I ha marxat volant, perquè volant ha vingut, i en el camí s’ha entretingut.
Kiko Veneno ha ofert aquesta nit de dissabte un concert memorable en la seva repetició a la Festa Major de Terrassa, on va comparèixer fa tres anys. I llavors sí, llavors va recórrer part del concert en un Mercedes blanc, però què li farem. Tornarà, volant ve, el senyor del nas aguilenc i el cabell canut que tantes notes ha adherit a joventuts diverses.
Kiko Veneno és un cantautor? Sí, però amb ressonàncies que no sempre tenen a veure amb golfes de capvespres i desamors de pentagrames vells. És flamenc? Es diria que no, perquè el flamenc és un art codificat en solcs de pena i calç. És un rocker? Doncs sí, però no sempre va envestint amb un rictus de desafiament.
“Lobo López”
Vaja, que Kiko Veneno Kiko Veneno, un dels artistes més personalíssims de la història de la música popular espanyola, sigui el que sigui això. És, avui, un home canós amb perfil d’arma blanca que altres vegades semblava oxidada per una espècie de tedi rar i aquest dissabte a la nit tenia una mica de salnitre andalús en els talls del llop.
El públic ha omplert la plaça Nova / LLUÍS CLOTET
Amb “Lobo López” assentat en un mantell discotequer ha començat el concert, amb una puntualitat inaudita no en Kiko, sinó en pràcticament tots els artistes, i ha acabat amb “Volando vengo”. Ha començar empassant-se saliva i ha marxat amb l’apoteosi camaronera. I entre la vida que se li anava al Lobo López i el camí entretingut, Kiko Veneno ha desgranat temes com “Memphis Blues (again)”, que ha rematat amb l’harmònica, i, com ha comentat ell mateix, ha anat “madurant la figuera”.
Fins que el fruit ha caigut en èxtasi. Encara que no hi hagués un Mercedes blanc per recollir-lo. Però hi havia centenars de goles digerint un verí bo. No us preocupeu. Ja tornarà el Kiko a recollir el seu Mercedes, i el cantarà. S’ha deixat el Mercedes per tornar a buscar-lo.
