Xavier Marcet
El cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals proclama, impotent, que estem davant el risc d’un incendi de 100.000 hectàrees.
Això vol dir que si el Parc de Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac té 13.694 hectàrees, estem davant d’un risc d’incendi d’una dimensió de més de set vegades el nostre estimat parc. Més o menys com si es cremés el doble de l’espai d’Andorra. Marc Castellnou, inspector dels Bombers i cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) considera que els llocs del món amb més risc forestal són Califòrnia i nosaltres (“La Vanguardia”, 26 de juny del 2022). I ja veiem el que passa cada any a Califòrnia. Castellnou és un referent en l’àmbit europeu en aquesta matèria. No escoltar-lo sembla una temeritat.
I diu això i ens quedem tan tranquils? I diu això algú tan expert i no prenem mesures serioses per protegir el bosc en moments de màxim risc? Com pot ser que els que tenen la responsabilitat no entenguin la lògica de la urgència. El que cal fer ho sabem bastant. El que cal és prendre decisions serioses. El que cal és lideratge. No marejar infinitament la perdiu. No tenim temps.
Primer, entendre que el conservacionisme a ultrança posa el bosc a l’abisme. Protegir el bosc vol dir poder-lo treballar. En aquests moments, els propietaris del bosc s’enfronten a múltiples normatives, moltes d’elles contradictòries, que els impedeixen fer una gestió raonable del bosc. Una gestió raonable és poder combinar el treball al bosc amb una mínima rendibilitat i assumir uns límits normals de protecció del paisatge, que en alguns casos han de ser molt exigents i en d’altres, menys. Segon, recuperar un paisatge de camps, de vinyes, d’oliveres, que actuïn com a tallafocs naturals. El bosc ho ha colonitzat tot. Castellnou diu que tenim un 70% del territori “cremable”. Els pagesos, l’agricultura i la ramaderia com a sectors fonamentals de l’economia circular també són els grans aliats de la lluita contra els incendis.
Tercer, evitar el tsunami d’assistència al bosc que s’ha formalitzat des de la pandèmia i frenar-lo severament en els moments de risc. Jo vaig a caminar cada cop que puc a la muntanya i el que vull és poder-hi anar d’aquí a molt temps. Si m’haig de quedar a casa un dia o una setmana, ho haig d’admetre, ho haig d’entendre. Procurar el compliment de les normatives. Per exemple, el que està passant amb les bicicletes al Parc Natural de Sant Llorenç és un desori, no hi ha límits i més ara amb les bicicletes elèctriques. Contravenen totes les normatives i ningú diu res, ningú fa res. I passant per qualsevol sender degraden la muntanya d’una forma evident.
Quart, potenciar de veritat la bioeconomia i la sostenibilitat circular. Necessitem potenciar el consum raonable de biomassa i necessitem potenciar sectors com el de la construcció en fusta a Catalunya, extreta de boscos de proximitat, d’un parell de centenars de quilòmetres com a màxim, del lloc de la construcció. No es construeix amb fusta de forma significativa. I sabem que la construcció amb fusta conté les emissions i usa material reciclable. Però no es construeix en fusta sense tallar arbres. No es fan truites sense trencar ous. Però les coses es poden fer d’una forma molt raonable, com ja passa a països propers. Aquí les administracions van tard, comparat per exemple amb França, on es proposen construir el 50% de l’edificació pública amb fusta.
Cinquè. I a més, evidentment, necessitem recursos per als bombers, que fan una feina extraordinària. L’eficiència dels bombers ha crescut, i molt, des dels anys noranta, però sabem que davant d’incendis de determinades proporcions no hi ha res a fer. El que ha passat fa poques setmanes a Zamora és un exemple dels grans desastres als quals ens podem enfrontar. Necessitem reforçar la capacitat d’acció dels bombers i necessitem innovar en la forma de fer front als grans incendis.
Cal actuar amb sentit d’urgència, amb valentia, facilitar una gestió forestal amb boscs més sans, boscs on sigui possible la intervenció per a la seva protecció. Algú ha de prendre el lideratge des de la Generalitat i des dels ajuntaments i entendre la gravetat de la situació. Algú ha d’entendre que l’actual paràlisi en la gestió del bosc ens condemna a incendis de grans proporcions, com vaticina Marc Castellnou. Després, tothom es voldrà treure les puces de sobre. Ara és el moment d’actuar.
