Bernat Serrán, catedràtic de secundària i exatleta
Nascut a Frigiliana (Màlaga), quan tenia sis anys, la seva família es va traslladar a Monistrol de Montserrat. Mentre estudiava Magisteri donava classe. Admet que no va ser per vocació, però “amb la pràctica et va agradant”, detalla, i ha exercit de professor durant 45 anys. Va continuar formant-se i va llicenciar-se Filologia Castellana i, poc després, en Filologia Catalana, tot i que les matemàtiques també l’atreien força.
Una germana seva vivia a Terrassa i va venir a casa seva. “Estudiava al matí i a la tarda treballava”, recorda. Va estar uns anys fent de mestre a l’Acadèmia Sant Vicenç i també al Gresol. Quan va obtenir la llicenciatura, va decidir ingressar a l’ensenyament públic anar al Politècnic.
Va jugar durant molts anys a futbol i ho combinava amb l’atletisme fins que es va decidir per aquesta pràctica, pels seus valors. “L’atletisme és un esport més sa i el que guanya és perquè ho ha fet més bé” i afegeix que “el futbol és una mica brut i no es reconeixen mai els mèrits dels altres”.
Va competir seriosament durant un temps, aconseguint ser subcampió de Catalunya de relleus 4×100 metres i va ser rècord de Terrassa. Va ser un dels fundadors de la Unió Atlètica Terrassa i va ser-ne el primer president. Ha escrit tres llibres sobre l’atletisme, tots des d’un vessant local.
Va ser jutge de les competicions d’atletisme als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. “A la vila olímpica hi havia un ambient extraordinari” i creu que seria bo que es recuperés aquell esperit.