El projecte Boscos del Vallès i el servei de biomassa comarcal tanquen el seu primer cicle de quatre anys gestionant de manera sostenible la fusta retirada dels boscos de Terrassa i de la comarca, que transformen en estella que esdevé combustible. El projecte ha tancat amb èxit el repte d’agrupar als propietaris del bosc en associacions i cooperatives, com a base per a una gestió planificada de les finques que millori la prevenció d’incendis.
Ara, afronta el repte d’augmentar la cartera de clients de la biomassa, incorporant a la indústria. Tot en un sector, el de la fusta, que veu com els preus pugen en ser alternativa al gas i l’electricitat.
En aquest moment, el Centre Logístic de Biomassa Forestal, situat al sector dels Bellots, a Terrassa, produeix anualment una mitjana de 3.200 tones d’estella de fusta que procedeix en un 70% dels boscos vallesans. El 30% restant arriba de finques limítrofes.
Aquest projecte d’economia circular, que permet la reutilització de l’estella principalment per a les calderes de l’Hospital de Terrassa i del Centre d’Activitat Física de la UAB, descansa sobre un treball intensiu amb els propietaris dels boscos.
La legislació obliga a les finques de més de 200 hectàrees de bosc a disposar d’un pla de gestió sostenible. Actualment, n’hi ha vuit plans tancats a la zona de Terrassa, concretament a les finques forestals situades a tres grans àrees: la serra de l’Obac, els boscos situats al nord del Pla del Bon Aire, inclosa la zona integrada en el parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i les zones boscoses situades a banda i banda de la carretera B-1248, de Matadepera a Sabadell.
L’objectiu de la neteja sostenible de tot el bosc per afrontar les campanyes d’estiu en condicions òptimes està encara lluny de ser una realitat en tot el territori vallesà, on el Consell Comarcal desenvolupa una tasca activa per facilitar una gestió conjunta per part dels propietaris, compartint un tècnic de referència i el cost del pla de gestió.
El biòleg Jordi Joan és l’assessor de l’Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agrícoles i Forestals de Matadepera i Terrassa, de les entitats que agrupen als propietaris de Castellar, Gallifa, Sabadell i Sant Llorenç Savall i de la Cooperativa Agroforestal Vallesana.
Magatzematge d’estella al Centre Logístic de Biomassa Forestal, a els Bellots
Joan coneix bé els reptes d’una gestió sostenible dels boscos. El rendiment és una de les claus perquè els propietaris decideixin netejar les seves finques. “El preu del pi blanc -explica-, l’especie predominant a la zona, ha augmentat dels 49 als 53 euros la tona, però els costos d’explotació s’han disparat, tant la tala, com el transport i el combustible. El marge de la puja de preus no beneficia avui els propietaris”.
Els darrers anys la demanda de fusta ha augmentat. El sector de la construcció és un dels que ha entrat amb més força, amb l’edificació d’habitatges i edificis de fusta. Amb la crisi energètica, la biomassa també s’ha situat en el mercat dels combustibles eco. De fet, les empreses de serveis energètics ja estan comprant estella a les plantes. El fenomen ha provocat la volatilitat en el preu de la fusta, que amb l’augment de la demanda creix. En aquesta economia circular, on la fusta viatja del bosc a la planta de gestió, per a transformar-se en estella i funcionar com a combustible, l’existència d’una cartera estable de consumidors de biomassa és vital pel projecte.
El Consell Comarcal del Vallès Occidental afronta un nou repte, superat el primer cicle de quatre anys de la iniciativa. Amb l’objectiu de sumar nous grans consumidors de l’estella, negocia amb empreses del sector químic, tèxtil, paperer, de l’embalatge i amb firmes farmacèutiques la implantació d’una nova xarxa de calderes de biomassa que alimentin les seves instal·lacions de manera neta i sostenible.
El projecte es troba en la fase de valoració, però les indústries haurien mostrat ja el seu interès per incorporar la biomassa com a font energètica de les seves seus, com a part del seu projecte de responsabilitat corporativa.
En aquesta iniciativa, el Consell Comarcal treballa de la mà del Clúster Bioenergia de la Generalitat, que el 2022 preveu oferir ajuts a les energies tèrmiques a través dels fons europeus Next Generation. Les subvencions permetrien afrontar els estudis de viabilitat, la inversió en calderes i sitges, i escurçarien el període d’amortització, que sense subvenció oscil·la entre els 3 i els 7 anys.
El Centre Logístic de Biomassa del Vallès pot tractar fins a 5.400 tones d’estella. Actualment, funciona al 60% de la seva capacitat, amb una producció mitjana anual de 3.400 tones anuals de fusta triturada. D’aquestes, 2,300 tones les consumeixen les calderes de l’Hospital de Terrassa i de la UAB. La resta alimenta les instal·lacions d’aigua calenta i la refrigeració d’escoles, equipaments esportius i municipals a Terrassa, Cerdanyola, Ullastrell, Viladecavalls i Palau-solità, ajuntaments adherits al servei comarcal. El Centre Logístic ja atén la demanda d’un privat, un propietari agrari de la comarca. Ara, si es confirma l’arribada de nous clients procedents del sector industrial, la planta podria fer un salt quantitatiu multiplicant la seva producció i facturació.
Educació per evitar que les denúncies frenin una gestió sostenible
L’educació forestal no implica exclusivament conèixer el comportament dels boscos i com ens hem de comportar per garantir el seu cicle natural sense agressions externes. Jordi Joan apunta que un dels “reptes més importants” que afronta el projecte Boscos del Vallès i la implantació d’una planificació ordenada de les tales són les denúncies.
“La ciutadania ha d’entendre com i per què es fan les campanyes de tallada” i que es tracta d’iniciatives sostenibles, vinculades a la prevenció contra incendis i a una gestió ordenada dels boscos.
“En aquest moment les denúncies per tales al bosc estan entorpint el desenvolupament dels plans de gestió”, explica el biòleg i assessor dels propietaris del bosc vallesà. Les demandes de ciutadans o entitats que interpreten que s’està fent una tala indiscriminada, injustificada o il·legal entorpeixen el desenvolupament dels plans de gestió, retarden campanyes de tallada i sovint els processos judicials bloquegen el desenvolupament de campanyes clau per a la prevenció dels incendis.
Jordi Joan explica que “de la mateixa manera que cada any renoven els camps de cultiu, al bosc també es pot fer una gestió sostenible”. Les entitats i cooperatives de la zona agrupen 60 propietaris dels boscos vallesans. Vuit plans de gestió, només a l’àrea de Terrassa, garanteixen campanyes de tala planificades i respectuoses amb el medi natural.
