En una ocasió pretèrita, o en més d’una, ja hem repassat per diversos angles la Plaça del Progrés. Aquest tros, però, no l’havíem fet mai i, la veritat, era necessari. Contemplar aquesta plaça des d’aquesta part aporta detalls que no es poden observar des d’altres atalaies. La imatge antiga, que data de setembre de 1995, ens mostra un paviment dels antics, aquells empedrats que, a poc a poc i silenciosament, han anat desapareixent de la ciutat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Qualsevol mortal ha de reconèixer que la visió que tenim d’aquesta plaça a la fotografia d’ara és força engrescadora, si ho fem des del punt de vista de la modernitat. És un emplaçament molt atractiu i, tot i que en els seus temps, era, possiblement, més planera o més barroca, s’ha d’admetre que en l’actualitat està ben reeixida.
De vegetació n’hi ha a dojo en totes les dues instantànies. D’espai, també. I de persones que estan per allà, circulant o bé assegudes, també n’hi ha a les dues fotos. La diferència notable és l’accés a l’aparcament, una part que no hi era llavors.
Algun dia podríem parlar d’aparcaments. O potser serà millor que no. A vegades, et plateges parlar de segons què i, de seguida, et dius a tu mateix que no cal. No per res concret. Només són manies o cabòries personals. Tothom en té alguna, no dissimuleu.
