No recordarem lletres de cançons que fan referència a places de la ciutat. El motiu és que, de places, a aquesta població, n’hi ha un munt i, si cada vegada que expliquem coses d’una elles, ens traslladem a aquesta cançó del cantautor local, no acabaríem mai i, a més, ens faríem pesats que és el temor més gran que pot tenir qui escriu, sigui llibres, articles (d’opinió o no), sermons, classes magistrals, cançons o obituaris.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Avui toca aquesta plaça que podem situar en el mapa. Està ubicada al barri de Can Palet, un dels que em transporta a la meva joventut, quan estudiava a l’Institut de Can Jofresa, aquell del conserge, el senyor Cachero, del qual ja n’hem parlat en una anterior oportunitat i que no cal insistir. Cachero va existir, no és un mite.
Tornant al que interessa, que són les dues imatges, una de 1992 i l’altre d’ara, comprovarem la precarietat i, a la vegada, la senzillesa per absència de grans atraccions, de la foto del passat. Pocs artefactes perquè els més menuts puguin passar una bona estona.
Ressalta davant de la, podríem dir-ne, opulència que es detecta a la instantània de 2022, amb aparells molt més atractius per a la canalla. Hi ha molt més per triar pels que volen passar una bona estona jugant i, a més, semblen molt més ben fets. Coses que passen quan fem comparacions.
