Allò que la realitat, a voltes, supera la ficció no lliga en absolut amb les fotografies que presentem avui a aquesta secció. No hi ha ni un pèl de ficció en cap de les dues imatges i, sí, de realitat, encara que no ho sembli, n’hi ha per donar i vendre. No sembla que sigui la mateixa ubicació, es podrà pensar així d’inici amb la contemplació de les dues instantànies. Doncs sí, és el mateix lloc, no siguem tossuts.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Si ens fixem en la foto més antiga, que és de desembre de l’any 1992, podem presenciar la Fàbrica Torredemer, una de les moltes indústries que han passat per aquesta ciutat. Un dels molts edificis que ja no hi són i que el temps ha convertit en una construcció diametralment oposada a què va ser en el seu temps. Era una fàbrica del sector del tèxtil de molt renom que va passar a convertir-se en un edifici de pisos i alguns locals comercials.
Conserva una singularitat la nova construcció. És una obra que, agradi o no, es mostra amb aires de majestuositat, com si fos el substitut perfecte de què va ser aquella indústria, ja en poder del record i de la memòria dels que la van veure primer néixer, després créixer, i, finalment, desaparèixer per sempre.
Els records són això, records, i la memòria no sempre és la real. Podem recordar fets o coses de maneres que no van ser. Segur.
