Ens pot semblar estrany, però en temps anteriors, hi havia per la ciutat alguns recintes que estaven destinats a alleugerir alguns moments compromesos, mentre s’estava pels carrers. Eren els urinaris públics que podem contemplar a la imatge de l’any 1982. Estaven situats a la Plaça Doctor Robert i, aquell any, estaven d’obres.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Cal dir, pels despistats, que ja no hi són. Això de tenir una necessitat i poder resoldre-la en un recinte públic per algun dels carrers o places de la població, ja no és fàcil i és una tasca evidentment complicada. Possiblement, per a moltes persones, aquesta imatge sorprèn. Pels que ho han viscut en directe, no.
És l’evolució o el que sigui, el que ha convertit en recintes ben habituals a la ciutat en un record del passat. Un passat força recent, ja que no estem parlant de l’edat mitjana, sinó que la fotografia antiga és de fa quaranta anys.
No sempre tot té una vida eterna. Passa amb les persones i també en els edificis, les construccions o en recintes que el d’aquesta mena, que ja no existeix. No aprofundirem en altres disquisicions, ni en dissenys, ni en configuracions ni en altres temàtiques. Més que res perquè no cal.
Aquests urinaris van fer el seu servei i ara només són una petita pàgina en la història d’una ciutat com aquesta. Una anècdota.
