Xavier Marcet
Rebre el “newsletter” del Diari de Terrassa m’ajuda a estar connectat amb la ciutat especialment en aquelles setmanes en què tot són viatges.
Mirar la ciutat des de lluny, comparar-la, ajuda a filtrar molta morralla, tendeixes a quedar-te amb l’essencial, discrimines les anècdotes i mires si hi ha quelcom de rellevant. Aquesta setmana que un petit grup de terrassencs compartien estada a Boston, pensar la ciutat m’ha resultat ambivalent. Rieres i quart cinturó. No conec el detall el projecte de les rieres, però és evident que és una idea interessant i les imatges publicades pel Diari eren il·lusionants. El que volen fer amb el trànsit al centre de la ciutat és una gran ocurrència, però donar vida als rius secs que són les rieres és una cosa que pot tenir molt sentit. Ho han fet a moltes ciutats i si se saben combinar bé aquestes tres coses: ús social, injectar bellesa a espais que tendeixen a degradar-se i mantenir la seguretat (les rieres seques són molt perilloses), em sembla una iniciativa molt interessant. I de les poques que poden deixar un cert llegat.
El que també havia de ser emblemàtic, però ha estat la major mostra de decadència de la ciutat és el Quart Cinturó. Llegir des de lluny les notícies dels nous embolics amanides amb ocurrències que segons el Jordi Juan, director de “La Vanguardia”, només s’expliquen per la proximitat de les eleccions, la veritat és que és descoratjador. Fa anys que intento explicar que la manca de la B-40 és la responsable de la decadència industrial de Terrassa, entre altres coses. No és l’única, però és molt determinant. Només cal mirar on han migrat les ubicacions empresarials importants. Primer a l’eix de la B-30, i després al Baix Llobregat, i quasi sempre pel món digital i pels videojocs a Barcelona. Gestionar la complexitat vol dir acceptar que està plena de dilemes. Renunciar a la implantació d’empreses importants, de dimensió, per ser incapaços de resoldre una forma de fer la B-40 que sigui tan respectuosa com sigui possible amb el medi, em sembla que és renunciar a gestionar la complexitat.
Sincerament, el que passa amb la B-40 explica moltes coses de l’evolució de Terrassa en els darrers vint-i-cinc anys. Ara que el col·lapse de l’AP-7 i de la B-30 és més que evident, semblava una bona opció acabar el Quart Cinturó i fer-ho de forma respectuosa. Terrassa porta molts anys sense que hi aterrin grans projectes empresarials, l’últim va ser la Sony que entre altres coses es va establir allà fa quaranta anys amb la promesa del quart cinturó. Crec que és possible equilibrar les coses, i tant de bo no acabi imperant la cultura del no sense alternatives serioses de creació de riquesa. Necessitem crear riquesa per a fer possible l’equilibri social. La resta és populisme. La cultura del no, ho vol tot sense donar alternatives realistes. És la màgia de fer truites sense trencar ous. La cultura del no ens dinamita el futur. El que no es poden es fer les coses de qualsevol manera. Necessitem respectar el nostre medi natural, és un capital fonamental que tenim, i fer-ho no ha de ser incompatible amb poder reindustrialitzar de forma moderna i sostenible la ciutat i el Vallès. La manca del quart cinturó ha fet perdre moltes oportunitats a Terrassa i a Catalunya. N’hem de ser conscients.
Aquesta setmana tenia una conversa amb una gran empresa als Estats Units que es planteja hipotèticament venir a Europa i jo li parlava de Catalunya i ens miràvem el mapa. Quan li ensenyava l’opció del Vallès, li havia de parlar molt de la cultura industrial del passat i del pes que encara té al PIB espanyol. La meva interlocutora em preguntava per coses com el temps de proximitat al port i a l’aeroport des del Vallès i la densitat d’empreses industrials, digitals i biotecnològiques que tenia. No és tan fàcil sobre el mapa defensar les opcions del Vallès, i ho hem d’intentar, i em sembla evident que un quart cinturó ben fet, sense esvorancs incomprensibles, donaria major oportunitat de creixement al Vallès. Hi ha moltes alternatives al Vallès i no ens podem quedar enrere. Tenir Vallès industrial, amb indústries respectuoses ambientalment, és l’única garantia de feina i equilibri social.
Recordo els que estaven en contra del túnel de Vallvidrera. Els que estaven contra l’eix transversal. En l’àmbit de ciutat recordo els que estaven en contra de donar més densitat i centralitat al Vint-idos de juliol (que com és evident ha resultat molt per sota les possibilitats que oferia). Per recordar, fins i tot recordo, els que estaven en contra de remodelar la Plaça Vella, que per cert són els mateixos que estan contra el quart cinturó. Cal prendre’s seriosament les oportunitats de la ciutat, especialment si se la vol governar.
Vist des de lluny, Terrassa és una ciutat amb possibilitats però li cal molta més transversalitat en grans temes i menys cultura del no. Cal fer poques apostes i que siguin palanca d’un desenvolupament responsable i no oblidar mai que el món no ens espera.
