Revisitar la poesia catalana amb ulls de dona i fer-la visible. La cantant, clarinetista i compositora Carola Ortiz (Terrassa, 1986) va acceptar la proposta d’una amiga poeta de fer una tria de versos d’autores femenines i posar-hi la música. En la selecció hi ha poemes de Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Carme Guasch, Anna Gual, Rosa Pou, Maria Mercè Marçal, Caterina Albert (Víctor Català).
Per la Carola, el treball va ser relativament senzill. “Em vaig sorprendre a mi mateixa perquè la música va sortir fàcilment, tot i que havia llegit poca poesia. Però és que la poesia, en si mateixa, ja és música; té ritme, melodia… I gairebé quan la llegia, ja fluïa la música”.
El treball ha donat fruit a “Pecata beata”, el seu tercer disc en solitari, amb el qual està de gira i que presenta avui, dissabte, a la Nova Jazz Cava de Terrassa (22 hores). “Em fa molta il·lusió actuar en aquest temple del jazz de terrassa. Jo m’he criat a la Cava perquè el meu pare, Xavi Ortiz, que és músic i toca el contrabaix, ja m’hi portava de molt petita. I recordo que li demanava de sortir de tant en tant perquè m’ofegava amb el fum del tabac. I els meus primers bolos de jazz amb les jam session van ser a la Cava”.
La Carola revelarà el seu nou disc en format quintet i estarà acompanyada de Sandrine Robiliard, al violoncel, Bartolomeo Barenghi, a la guitarra, Pau Lligadas, al contabaix i Marcelo Woloski, a la percussió. La majoria d’ells han format part també de l’equip tècnic per l’enregistrament del disc que porta el segell de Microscopi 2021.
La cantant i clarinetista parla del nou àlbum amb molta satisfacció. “És un disc amb el qual vull celebrar i compartir l’univers poètic femení i, especialment el de la dona mediterrània”. L’autora diu que els poemes triats parlen molt d’amor i de la mort, de solitud, buit i foscor. “Cadascuna té la seva manera d’expressar-se, però són molt presents els conceptes de viure o morir. I també m’he adonat que les històries escrites tenen un punt guerrer, de rebel·lia i sobretot molta foscor”.
Hereves
Del conjunt de versos triats en destaca dos que són “Corro per la nit”, d’Anna Gual”, del llibre Implosions, i “Cant de Juliol” de Caterina Albert, que apareix a El cant dels mesos. Reconeix que li és difícil perquè tots els estima. “ A través d’aquests poemes es pot veure la dualitat de la dona i constatà també que som hereves de les nostres ancestres”. Ho diu perquè quan s’endinsava, s’ha adonat que connectava en les històries que narren i en els sentiments que es plasmen des de l’ànima i el cos de dona. Sentiments relacionats amb l’exili, la solitud, la por a l’abús i la desesperació, entre altres.
Carola Ortiz és una corredora de fons de l’escena musical. “Vaig fer formació jazzística però va arribar a un moment en què vaig necessitar altres mirades perquè tenia una relació tan passional que gairebé es va tornar obsessiva”. Va descobrir la passió de viatjar i va explorar les músiques tradicionals. Durant un temps ho va simultaniejar, però va haver de dir prou. “Un dia tenia un bolo de jazz i l’endemà un altre de música de Macedònia. No podia ser. Vaig parar i em vaig centrar en la composició”.
L’any 2016 va iniciar la seva carrera com a solista amb els àlbums “Sirin”, i “Spirala” (2018) Dos treballs de mosaic amb temes i idiomes diferents. El nou d’ara té fil temàtic, de gènere i d’arrel a la seva terra.
