Ivan Martos Aguilar
Aquest diumenge 19 de juny hi ha eleccions autonòmiques a Andalusia, on s’escollirà un nou Parlament i nou govern de la Junta. Pot semblar que aquests comicis ens queden lluny des de Terrassa i que el seu resultat no ens afecta, però no és així.
Més enllà dels vincles familiars, emocionals i culturals que vinculen Andalusia amb la gent de la nostra ciutat, la realitat és que el que estem veient en aquesta campanya electoral a Andalusia no és res aïllat del que estem veient aquí mateix, en altres indrets d’Espanya, Europa o del món.
Comença la campanya amb tots els mitjans donant per fet la victòria de la dreta del PP, i amb el possible ascens de l’extrema dreta cada cop més feixista i descivilitzada. Cal dir que el PSOE té molta responsabilitat d’haver adobat el terreny a la dreta durant anys, ja que ha fet la mateixa política. Més enllà de la propaganda, la dreta ha fet que les senyes d’Andalusia siguin tenir els índexs d’atur i pobresa més alts, el nivell més baix de salaris, pensions i atenció primària sanitària, l’amenaça constant sobre Doñana, i convertir el turisme en esclavisme laboral.
Quan queden poques hores per finalitzar la campanya, podem dir que l’esquerra ha demostrat que existeix i que hi ha partit per jugar encara. No tots els partits polítics són iguals i no tots defensen els mateixos interessos. La dreta que governa Andalusia ha promogut la frustració i que la gent no voti perquè sap que quan la gent vota massivament ho fa per l’esquerra.
No estem condemnats que guanyi la dreta. L’esquerra no ens rendim. I en aquests comicis la pluralitat de l’esquerra (Izquierda Unida, Podemos, Más País, Verdes Equo, Alianza Verde i Iniciativa del Pueblo Andaluz) ha estat capaç d’unir-se i crear una candidatura per guanyar drets per a la majoria social andalusa. La coalició Por Andalucía, liderada per Inma Nieto, està fent actes massius per tot el territori mobilitzant milers i milers d’andalusos, mostrant que la resignació es pot vèncer, com recentment ho ha demostrat Melenchon liderant tota l’esquerra francesa amb la seva aliança d’unitat popular (NUPES). D’aquesta manera, l’aposta de Yolanda Díaz per un nou laborisme que posi el treball i les condicions de vida al centre i de sumar en un front ampli pel país guanya més força.
Les coses canvien quan ens movem, i quan votem. I la política realista no és mantenir la corrupció i el neoliberalisme, destruint el planeta i la dignitat de les persones. És realista saber que les coses poden canviar i que es pot governar decentment, que es pot acabar amb la corrupció i el caciquisme a Andalusia, que la fiscalitat pot estar al servei de la majoria, que es pot aplicar una política agrària sostenible i sobirana que salvi el territori i la població, que es pot reindustrialitzar i generar ocupació digna i que es poden recuperar els serveis públics. La crisi per la pandèmia no s’ha gestionat igual com ho va fer el PP amb la crisi financera del 2008. Es pot governar per a la majoria social. La reforma laboral i les polítiques de Yolanda Díaz estan generant més treball estable i de qualitat. I això s’ha de poder fer a Andalusia, a Catalunya i a Terrassa.
Els terrassencs i terrassenques no podem votar aquest 19 de juny, però sí que podem dir que votar Por Andalucía és el vot útil que dona la cara per la gent comuna, és pensar en el futur d’Andalusia, és defensar i lluitar pel treball digne, pels drets socials i les llibertats democràtiques, per una societat d’homes i dones lliures i iguals.
Ni a Andalusia, que vota diumenge; ni a Cantàbria, on el sector del metall fa molts dies que està de vaga; ni a Madrid, on recentment s’han mobilitzat per la sanitat pública, ni a Catalunya, on ens mobilitzem per la defensa del territori, per la sanitat i educació públiques o per la indústria, la pujada de salaris i redistribució de rendes, hi ha resignació. Diguin el que diguin, i amaguin les notícies que amaguin els mitjans de la dreta, hi ha esperança per frenar l’ascens del feixisme, per enfortir la democràcia i la justícia social, per millorar els serveis públics, per una transició energètica justa, per defensar la pau i per guanyar una vida més digna per a tothom.
