Els lectors de versos tenen una cita aquest dissabte a La Temerària amb la presentació de “Partir”, el segon llibre de versos de la poeta terrassenca Anna Fernández, establerta a Perpinyà des de fa poc més de dos anys. Fernández ha triat aquest espai perquè li venia molt de gust retrobar-se en una llibreria en la qual va treballar abans de dedicar-se plenament a l’ensenyament.
L’autora espera il·lusionada aquesta presentació perquè serà el moment en què podrà veure el llibre editat a la taula i a la venda. En aquest cas de la mà d’Edicions Tremendes. “Encara no l’he vist imprès. Aquest mateix dissabte arribaran els exemplars a La Temerària. És la sorpresa de l’editor, Cesc Pla, per a mi i pels assistents”.
Conte que el nou poemari és l’expressió del canvi viscut arran d’anar a viure a la Catalunya del Nord. “Fa uns dos anys i mig vaig decidir que volia mudar-me de Terrassa i vaig anar a Perpinyà. Allà segueixo amb la meva feina de mestra en una escola amb nens de 8, 9 i 10 anys i escrivint. Ha estat un canvi vital per a mi. Vaig deixar una zona de confort per començar de nou en un altre paisatge i una altra gent. I ‘Partir’ recull aquestes sensacions d’habitar en un nou territori”.
La poeta explica que la seva obra recórrer als elements de la naturalesa que ens acompanyen en el camí que són el foc, la terra, l’aigua i l’aire. I afegeix un cinquè, el buit. És un fil conductor i perquè cada un d’ells té una simbologia. El foc l’associa amb la passió, la terra amb les arrels, l’aigua a l’adaptabilitat i l’aire amb el pensament intel·lectual. És conscient, però que la poesia té una lectura lliure, subjectiva, i que cada lector podrà interpretar el missatge a la seva manera.
Aquest és el segon poemari de Fernández. El primer publicat va ser “Cova”, a Edicions Fonoll. L’autora remarca les diferències. “El primer està cosit en poemes que són més intuïtius, passionals, corporals, sexuals. Aquest segon és més abstracte, més críptic”. Conclou, en tot cas, que estan units per l’essència d’ordenar les emocions i posar nom als sentiments.
Fa balanç de la decisió que va prendre de trencar amb tot encara que sigui a prop de casa. “Estic contenta perquè estic a gust a l’escola on treballo i això ja és molt important. I després m’agrada la ciutat, Perpinyà, i la zona que l’envolta”. Afegeix que s’ha adonat que, a la fi, has de fer el camí propi. “He constatat que no era tan greu marxar de Terrassa perquè, a la fi, les coses tenen una transcendència relativa”.
Reconeix també que els canvis desitjats, sense un dol que necessita cura, es gestionen millor. “Jo no vaig marxar fugint de res en concret i això fa que sigui més fàcil ressituar-te”. Admet que no és senzill començar de zero i que l’ha ajudat el domini del francès. “Jo treballo en català a la Bressola, però poca gent el parla. I això fa que visquis en contradicció. Sort tinc de parlar el francès perquè, al contrari, poder m’hagués sentit en terra hostil”.
