Joan Roma i Cunill
Després de 40 anys de vida activa institucional, puc assegurar que estem molt lluny d’aconseguir qualificar un govern d’eficient, per raó de territorialitat.
Quan vaig entrar de regidor de govern, l’abril del 1979, en un petit ajuntament de la comarca del Berguedà, el meu somni era aconseguir l’eficiència en la governació i gestió que havia vist en els meus set anys a Suïssa.
Allà, des de fa molts anys, la gestió, la bona gestió i governança, és marca del país i la seva gent. Seriositat, honradesa, eficàcia, controls interns i externs, garanteixen uns resultats esplèndids, en els tres nivells de les administracions: ajuntaments, governs cantonals, govern nacional.
Aquí, la realitat del moment feia feredat. Comprensible després de quaranta anys de dictadura, però precisament per aquest motiu era d’esperar que aspiréssim a crear unes noves estructures molt allunyades del que havíem tingut, o patit.
Les reformes van anar arribant però massa a poc a poc, i sense grans innovacions. En comptes d’anar a copiar estructures eficients, ens vam limitar a fer el que era més proper. Havíem estudiat Alemanya i la seva estructura federal, també França, molt centralista, i altres països, però al final vam optar per una barreja entre els dos països esmentats.
L’Espanya de les autonomies va absorbir bona part de l’atenció dels partits, i els recursos del país. Els ajuntaments vam quedar com els parents pobres, a l’espera que arribés el nostre moment. Quaranta-tres anys després, encara no ha arribat. S’han anat improvisant, modificant i arreglant alguns temes, sense una visió global de conjunt, amb una aposta clara per ampliar competències i determinar finançament. Amb tot, són de lluny els més eficients, si els comparem amb les CCAA i amb el mateix Govern central.
La gran decepció, que encara dura, és amb la ineficiència de la Generalitat. He seguit la seva trajectòria des del retorn del president Tarradellas, fins avui, i el gran somni de recuperar la gestió d’Enric Prat de la Riba fa anys que dorm en els llibres que la recullen.
Alguns ho justifiquen per un finançament inadequat, injust, o com li vulguem dir. Altres, en les lleis que regulen les CCAA, i les seves relacions amb Madrid. Sí, sí, és cert que calen canvis notables, però si comparem aquesta situació amb la dels ajuntaments, aquests podrien dir el mateix, i, tanmateix, la transformació de pobles i ciutats ha estat espectacular… malgrat tot. I repeteixo que es mouen amb precarietat de mitjans tècnics, humans, financers i competencials.
Tornem al tema. Fa pocs dies, en aquestes mateixes pàgines, es formulaven crítiques dures i contundents als enormes retards per tancar la B-40. Certes, i recau en el Govern central la responsabilitat. Com és que ha durat tant? Com és que la Generalitat no ha exigit amb més fermesa el seu acabament? Com és que partits indispensables, per la governança nacional, han estat incapaços de resoldre el tema? Que cadascú entomi la seva part de culpa.
En el meu cas, voldria traslladar aquesta crítica a les accions del Govern de la Generalitat, amb alguns exemples, però molt representatius. Avui dia, a l’Eix del Llobregat, dit C-16 i E-9, perquè es tracta d’un eix europeu, li falta un tram de 21 quilòmetres per desdoblar entre Berga i el Túnel del Cadí. Alguns dies han arribat a circular-hi més de 40.000 vehicles, i, tanmateix, espera el desdoblament promès, jurat i assegurat, des de fa més de dotze anys. Ara com ara no puc assegurar quan es convocaran les bases per a la seva adjudicació.
De l’Eix Transversal (C-25), la seva execució va durar més de vint-i-cinc anys. Va tenir tretze inauguracions de trams, i el Govern de la Generalitat va negar-se que el fes i el pagués el Govern central.
El Polígon comarcal del Berguedà, de 100 ha, amb una primera fase de 50 Ha, es va iniciar l’any 2007. Avui, no sabem quan es reprendran les obres, malgrat tenir diverses empreses que s’hi instal·larien. Parlem de l’Institut Català del Sòl.
El pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès), acabat el 1997, encara espera que se li posi la maquinària pertinent perquè produeixi energia elèctrica. Semblaria que un govern sensible al canvi climàtic aprofitaria fons d’energies netes per a lluitar-hi.
Podria afegir no menys d’una dotzena més de grans infraestructures, equipaments i serveis de total competència del Govern de la Generalitat que no s’han fet, no s’han acabat o no han entrat en funcionament, després de 8, 10, 15 o 20 anys. Em demano com alguns podien prometre millor eficiència amb la independència. Mai de la vida, i si algú en té algun dubte, que repassi l’agenda del nostre Govern i del nostre Parlament, fa feredat veure com malmeten les potencialitats que tenim i hem tingut.