Antoni Abad, encara president de la Cecot, no optarà a la reelecció després de 17 anys en el càrrec. Defensa un rejoveniment de l’entitat. L’empresari se’n va de la patronal amb seu a Terrassa insistint un cop més en la necessitat de millorar la col·laboració entre administracions i empreses.
Per què deixa la presidència de la Cecot? Fa molts anys que estic al capdavant de l’entitat i un s’ho comença a plantejar. En el camí de mirar cap al futur, l’any passat ja vam fer un relleu en la secretaria general. Ara aviat farà 18 mesos que l’Oriol Alba és entre nosaltres, amb una valoració molt positiva tant per part meva com del comitè executiu. S’ha presentat i aprovat ja el nou pla estratègic i crec que ara es donen els condicionants per al canvi en la presidència, un canvi en termes de rejoveniment. Hem de posar el jovent al capdavant.
Sona el nom de Xavier Panés, president del Club Financer & Fiscal i membre del comitè executiu de la Cecot, per a substituir-lo. Haig de ser prudent, però entre els membres del comitè executiu hi ha persones de molt nivell, amb molta capacitat i si alguna d’elles té, a més, la disponibilitat, d’aquest grup ha de sortir el relleu. M’estarà bé tant si hi ha una sola candidatura com si n’hi ha més d’una però desitjo que hi hagi algun aspirant que compti amb la majoria d’avals perquè si alguna cosa hem fet tots aquests anys és ser un equip de persones molt diverses, però unit. No dubto que hi haurà un bon/a president/a.
Els seus quatre mandats han estat marcats per un context econòmic, social i polític variant i complex. Com ha influït això en el teixit empresarial? L’actitud de les empreses ha estat durant tots aquests anys i de present molt batalladora. Des de la Cecot hem explicat i acompanyat moltíssim en els processos d’innovació, d’internacionalització i de col·laboració però les coses passen perquè les empreses volen. Vivim en un entorn VUCA [volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat, per les seves sigles en anglès] i no hi ha res més permanent que el canvi. Això és així fins i tot per al mateix funcionament de la Cecot, que crec que hem fet evolucionar. Penso que en alguns temes hem sigut innovadors aportant projectes com la xarxa BANC (Business Angels Network Catalunya) o el Centre de Reempresa de Catalunya.
Quina és la salut de les empreses de la comarca? Cal cuidar de la salut física i mental d’un mateix cada dia i aquesta autoexigència està permanentment present en les empreses. El que demanem a totes les administracions és que en la definició de mesures i legislacions, comptin amb les empreses, que no són només els empresaris. Per defensar les empreses i el seu futur, ens hem de trobar en el procés de decisió. Després, la decisió serà política, però el marc ha de ser de qualitat democràtica. La competitivitat, el progrés i el canvi es construeixen des d’un diàleg permanent i aquest és encara el gran dèficit.
En diverses ocasions ha demanat més agilitat en la tramitació de projectes. Sí. Està molt bé que una empresa sud-coreana inverteixi 600 milions d’euros a Catalunya per fer components de bateries. És una bona notícia; un reflex que tenim unes bases i uns actius bons, però el que no pot ser és que sobre la taula de les administracions i ajuntaments del Vallès hi hagi més de 600 milions en projectes d’empreses d’aquí aturats perquè falta una llicència d’activitat o d’obres, un permís de Bombers… Això és inacceptable. Aquestes dinàmiques són les que fan que uns països siguin més competitius que altres.
La seva presidència serà recordada, entre moltes altres coses, per l’enfrontament amb Foment del Treball. Quina relació tenen ara? Amb l’anterior president, la relació personal mai va ser dolenta. Una cosa és discrepar i una altra, les relacions personals. L’actual president va dir que un dels seus objectius era que tornéssim, però l’esforç de tornar el va fer la Cecot. Se’ns va apartar i expulsar i la tornada és mèrit de tots els que conformem els òrgans de la Cecot. Tornar a Foment ens va semblar que podia ser bo. Sempre hi hem sigut lleials i els hi aportem molts projectes. Moltes de les nostres inquietuds necessiten l’impuls de Foment i l’impuls de Foment cap a la CEOE o cap a la política que és pròpia de les entitats de representació i alhora entitats cúpula. Ara tenim una relació recuperada i activa.
Quin vincle mantindrà amb la Cecot quan es faci efectiu el relleu a la presidència? Baixaré revolucions. Deixaré d’estar en els òrgans de govern, però si en David Garrofé i jo mateix ens vam implicar en el procés de relleu a la secretaria general, ara jo també em poso a disposició del nou president.
Es rumoreja que deixa una presidència per optar-ne a una altra, la de MútuaTerrassa, entitat de la qual és vicepresident. Si passa o no passa, s’ha d’acabar d’acordar. Són decisions que s’hauran de prendre en un futur. No anticipo res perquè no correspon en aquest moment. Són decisions que estan per prendre. Fa anys que col·laboro amb MútuaTerrassa. Tots procurem aportar i ajudar a l’entitat, al president i als equips directius, però si això ha de passar, ja es veurà. Les decisions s’han de prendre encara. De moment, tot això són només hipòtesis.
