Ona Martínez s’estrena com a candidata d’ERC i ho fa amb l’aval de la militància i de quatre anys al govern municipal. Titulada en Comunicació Audiovisual i màster la comunicació política i institucional, defensa que els republicans s’han “arremangat” perquè la ciutat no s’aturés en pandèmia i que ara toca “aprofitar oportunitats perquè la ciutat acabi de fer el salt”.
Quin serà el perfil d’Ona Martínez, ara com a candidata? El més important que ha de fer una persona que es dedica a la política és ser empàtica, escoltar i, a partir d’aquí, arremangar-se. Deixant-se la pell, que és el que he fet des que vaig entrar al govern fa tres anys i el que ens caracteritza a ERC.
Quina és la proposta d’ERC per a les municipals del 2023? Hem entrat al govern defensant que Terrassa necessitava un canvi i estem orgullosos de la feina feta. Malgrat les dificultats, que mai hem posat com a excusa, hem començat a assentar les bases d’aquest projecte de transformació. Hem treballat perquè Terrassa tingui un projecte de futur i sigui una ciutat amb oportunitats per a tothom i on tothom pugui viure bé.
Ona Martínez s’estrenarà com a candidata a l’alcaldia a les municipals de 2023 / Alberto Tallón
Concreti aquest projecte de futur. El 2023 volem posar-hi una marxa més en aquest procés de transformació. I això passa per què tot el talent, el teixit associatiu, les persones que construeixen Terrassa siguin acompanyades. Quan parlem d’oportunitats, parlem d’educació, de reduir la segregació escolar –cosa que hem fet-, de l’escola de noves oportunitats i de la tarifació social perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. També parlem de feina i de feina de qualitat, un repte que passa per la universitat i perquè el talent es vehiculi a les empreses. De fet, ja està passant, ja som la primera ciutat en creació de “start-up”. Tot això ha de fer eclosió a partir d’ara.
El pròxim mandat ha de ser el dels fons Next Generation i el de la recuperació econòmica, però potser també el d’una Terrassa a dues velocitats. És important com llegim la crisi, La pandèmia ha portat una crisi econòmica i social, però Terrassa és una ciutat resilient que es revela i es reinventa. Això ja està passant. Des de l’Ajuntament treballarem perquè ningú quedi enrere, però crec que la pandèmia ha accelerat un seguit de canvis que eren latents. Ara toca aprofitar oportunitats perquè la ciutat acabi de fer el salt.
“La pandèmia ha accelerat els canvis i ara toca aprofitar oportunitats perquè Terrassa faci el salt”
Aquest mandat s’ha dit que ERC era el motor del bipartit. Com creu que valorarà l’electoral la gestió dels republicans? Des d’ERC treballem cada dia per millorar la vida de la gent i no pensem en resultats electorals. Dit això, a ERC vam entrar convençuts de ser al govern perquè volíem deixar enrere el passat i construir futur. Crec que ho hem demostrat i que la gent ha percebut que en un moment en què l’Ajuntament podia aturar-se enmig d’una pandèmia, el que hem fet és arremangar-nos. Com ho han fet els comerciants, els autònoms. I ho hem fet amb una visió de futur, que és el que ens distingeix a ERC. Perquè cal donar respostes als problemes del dia a dia, però sobretot hem de saber cap on volem que vagi Terrassa.
Reeditarà el pacte amb Tot per Terrassa o estaria disposada a explorar un acord amb formacions d’esquerra com el PSC o Terrassa en Comú, que torna el 2023? La política actual passa per pactes i això és bo. Les majories absolutes s’han acabat, cosa que ens obliga a trobar consensos que sumin per la ciutat. Ara, ERC defensa el seu projecte i el que vol és posar una marxa més. Això passa pel lideratge d’ERC i, a partir d’aquí, estarem encantats amb qui es vulgui sumar. Fins ara l’estem impulsant amb TxT i estaríem encantats que vulguin continuar. Però no tanquem portes a altres que vulguin avançar cap aquesta nova Terrassa.
“He decidit entomar-ho tot. Les dones no hem d’escollir entre ser mares i candidates o el que vulguem”
No hi ha línies vermelles? L’extrema dreta. No parlaríem mai. Però això no va de línies vermelles, sinó de compartir projecte i n’hi ha partits que són passat, i nosaltres som present i futur. Per tant, aquells que són passat, que s’han passat tot un mandat mirant al passat, sense oblidar un poder perdut i no acceptant que hi ha hagut un canvi… així no es construeix futur.
És candidata i està a punt de ser mare. Com ho afronta? Probablement, aquesta pregunta no se li hauria fet a un home. Però he de dir que vaig fer aquesta reflexió i vaig haver de prendre dues decisions molt importants: ser candidata i ser mare. I com ens passa a tantes dones, em plantejava si renunciar a una de les dues… Però em vaig aturar i vaig dir, per què? No hem de renunciar a res. Hem de poder ser mares i candidates o el que vulguem. D’aquesta manera vaig prendre la decisió d’entomar-ho tot
