A la imatge antiga podem observar com va nevar el dia de Sant Esteve de l’any 1962. La ciutat venia d’una riuada infernal, que va causar molts morts i destrucció, i per Nadal, va haver de suportar aquesta invasió en forma de neu.
Fotos: Arxiu Municipal i Nebridi Aróztegui
Pitjor, però, era el que havia de suportar llavors, en forma de general, com reflecteix també aquesta fotografia.
Eren temps molt més grisos i el monument, que en deien “a los Caídos por Dios y por España”, forma part dels records d’una bona part de la ciutadania que ja ha sobrepassat la juventud i, o ja hi és, o s’acosta a la tercera edat, aquella expressió inventada per no dir vellesa, com si ser vell fos un defecte.
El monument aquest, estava al costat del Passeig i davant de la Mútua i quedaven per a la posteritat dos soldats d’èpoques diferents, una mena de figura, braç dret en alt, i, al bell mig, l’escut amb allò tan rònec de l’àguila imperial i “el yugo” i les cinc fletxes, les de “mi haz”, com resava la cançoneta.
Afortunadament, aquells temps de blanc-i-negre, grisos a més no poder, van passar a temps de més colors i, el monument, es va retirar. Com la neu, que ja no ve tan sovint per Nadal, com seria lògic, segons el que vam aprendre a l’escola. Ara, els floquets de neu ja no ens visiten com abans, però sempre ens queda el record.
