Aquest dissabte s’inaugura la remodelació de l’Estadi Olímpic de Terrassa. A les 11 el recinte acollirà l’acte de clausura dels Jocs Escolars i a les 12 s’ha programat la cerimònia oficial. A la tarda de dissabte i de diumenge les seleccions espanyoles de hockey juguen quatre partits de la Pro League.
Aquesta és la segona gran actuació de millora que es fa en aquest recinte, construït l’any 1960. La primera, molt més significativa que l’actual, va tenir lloc amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. En ambdues oportunitats la millora de l’estadi ha tingut com a punts coincidents la celebració d’un gran esdeveniment internacional (els Jocs Olímpics aleshores i el Mundial femení ara) i el hockey com a motor de les actuacions.
El recinte original, batejat com a Estadi Municipal, va ser inaugurat el 21 d’agost de 1960. Obra de l’arquitecte Francesc Bassó, era la peça central de la nova zona esportiva construïda al nord de la ciutat que completaven les antigues pistes d’atletisme i la piscina del CN Terrassa. Uns dies després, el 28 d’agost, es va procedir a la inauguració esportiva amb un partit amistós entre el Terrassa FC i el Sevilla, que els andalusos van guanyar per 2 a 4. El jugador sevillista Aguero va marcar el primer gol en el flamant camp de futbol.
La selecció sub-21 de futbol va guanyar Itàlia per 3 a 0 l’any 2000 / Nebridi Aróztegui
Gairebé trenta anys més tard, l’estadi va ser objecte d’una profunda remodelació amb motiu dels Jocs Olímpics. Una actuació que no només va incidir en l’escenari central de la competició, sinó en tota la zona esportiva que va ser objecte d’una radical transformació. La instal·lació es va passar a anomenar Estadi Olímpic, un canvi no només nominatiu sinó també arquitectònic per entendre el complex com el coneixem ara.
L’actuació sobre l’antic camp de futbol va ser molt notable. El recinte feia anys que havia caigut en un estat de deteriorament prou significatiu. I l’equip que va dirigir la remodelació va apostar per actuar de forma contundent. Malgrat que es va estudiar la possibilitat d’enderrocar l’estructura i fer un estadi totalment nou, finalment es va apostar per una remodelació mantenint el vell recinte. En tot cas, només es va conservar un trenta per cent de l’obra anterior.
La idea del nou Estadi Olímpic va sorgir d’un estadi alemany construït en forma de volcà. La idea era ensorrar l’estadi (les graderies quedaven per sota del nivell del terra), eliminar el mur exterior que l’envoltava i donar a l’exterior una imatge més amable amb l’enjardinament dels voltants. L’única part de la graderia que sobresortia era la tribuna. Per donar identitat visual al conjunt, es van instal·lar unes singulars torres d’il·luminació inclinades que van canviar l’“skyline” de la ciutat i es van convertir en l’element més emblemàtic del recinte.
En aquests trenta anys d’Estadi Olímpic, la instal·lació més emblemàtica de l’esport terrassenc ha viscut moments de tots colors. Ha acollit esdeveniments esportius de rellevància i concerts impactants. Però per sobre de tots ells destaca la celebració dels Jocs Olímpics i l’obtenció de la medalla d’or de la selecció femenina de hockey. Aquell equip, amb tres jugadores terrassenques com Cèlia Corres, Anna Maiques i Núria Olivé, va fer història i va obtenir un èxit esportiu sense precedents. El 7 d’agost de 1992, Espanya va guanyar Alemanya a la final (2-1) amb un gol d’Eli Maragall a la pròrroga.
La selecció femenina de hockey, amb l’or olímpic dels Jocs del 1992 / Cristóbal Castro – Arxiu Diari de Terrassa
Grans capítols esportius
Així com ara està previst que un cop finalitzi el Mundial femení es procedeixi a la substitució immediata de la gespa artificial per una nova superfície adaptada al futbol, en el 1992 la moqueta de hockey es va mantenir fins al 1998 en què es va optar per un camp de gespa natural. Aquell any, el Terrassa FC va estar a punt de no poder disputar a casa el “play-off” d’ascens a Segona “A” (la recordada fase que es va perdre a Màlaga) per la reclamació d’un grup de clubs que consideraven que el camp no estava homologat per jugar a futbol. La gespa de hockey va viure, pe exemple, el primer ascens en el nou estadi, que es va obtenir el 1994 en guanyar la promoció a Segona “B”. Una victòria per 1 a 0 contra l’Eldense en el darrer partit d’aquella fase va permetre pujar el Terrassa.
Encara que per ascensos recordats, el viscut l’any 2002 a Segona Divisió “A” ocupa el primer lloc del rànquing. És cert que el Terrassa no va pujar a casa (la victòria de l’ascens es va assolir a Barakaldo), però l’estadi va jugar un paper clau en els partits d’aquell “play-off”. El conjunt egarenc, que va guanyar els sis partits del seu grup, va derrotar el Barakaldo (1-0) i l’Hércules (2-1) per tancar aquella fase amb el Ceuta (1-0) en un partit que ja va significar una festa per celebrar l’èxit obtingut.
Pedro Riesco aixeca la Copa Catalunya guanyada davant el Barça el 2002 / Nebridi Aróztegui
Per l’Estadi Olímpic han passat al llarg d’aquests darrers 30 anys els dos grans del futbol espanyol, FC Barcelona i Real Madrid. I ho han fet en competicions oficials. És recordada l’eliminatòria contra el conjunt blanc a la Copa del Rei amb un 3-3 a Terrassa en un partit que va reunir unes 12.000 persones a les graderies, ampliades en aquella oportunitat amb una estructura provisional. El partit es va jugar el 8 de gener de 2003 i els egarencs van igualar un partit que perdien per 1 a 3.
Les victòries contra el Barça
I contra el Barça, dos episodis històrics a la Copa Catalunya. El primer el 7 de maig de 2002, en la final d’aquesta competició que es va jugar a Terrassa. El conjunt egarenc va derrotar els blaugranes a la tanda de penals. El temps reglamentari va finalitzar amb empat a un, amb gols de Xavi Hernández pel Barça i Monty pel Terrassa. Als penals, Morales va esdevenir l’heroi i el Terrassa va guanyar per 4 a 1. El 29 d’abril de 2003, Terrassa i Barça es van tornar a trobar a l’Estadi Olímpic per disputar les semifinals de la Copa Catalunya. De nou, els egarencs van eliminar els barcelonistes als penals. El temps reglamentari va finalitzar amb empat a un, després d’un gol de Babangida a les acaballes del matx.
Entre els episodis esportius més destacats en els darrers trenta anys, és inoblidable el partit amistós que va disputar la selecció espanyola sub-21 de futbol contra Itàlia el 27 de març de 2000. Una selecció amb els terrassencs Xavi Hernández i Albert Luque que va guanyar per 3 a 0, amb futbolistes com Iker Casillas, Marchena, Gerard López i Capdevila en la seva formació i Pirlo a la italiana. Nou mil espectadors van omplir l’estadi en una jornada marcada per la pluja i en la qual la gespa de l’estadi va respondre de forma superlativa.
