ISAAC ALBERT, primer tinent d’alcalde d’Economia, Finances, Serveis Generals i Govern Obert
Aquesta setmana inaugurem les reformes de l’Estadi Olímpic i la primera quinzena de juliol, Terrassa es convertirà en la capital del hockey mundial.
I ho farà reivindicant el hockey i l’esport femení en l’esdeveniment més important que acull la nostra ciutat des dels Jocs Olímpics. I ho farà, específicament, gràcies a un esport que ens converteix en una de les ciutats amb més olímpics del món. Un esport, lligat a la nostra història, que ens caracteritza i identifica com a municipi i ens fa únics. A Terrassa practiquem molts esports, en equip o individualment, dins l’aigua, sobre gespa, juguem amb el peu o amb la mà i també amb un estic. I ho fem bé, molt bé, i ens passegem pel país portant el nom de la ciutat. Però és especialment el hockey el que ens ha situat en el mapa, ha projectat la ciutat i és, per molts motius, capital de totes les terrassenques i terrassencs.
En resum, per si hi ha algun dubte, m’agrada el hockey. Però no cal que agradi per entendre el que representa el hockey per a Terrassa i el que representa Terrassa per al hockey mundial. Aprofitant la inauguració de les reformes a l’Estadi Olímpic d’aquesta setmana és un bon moment per recordar-nos i fer valer tot el que aquest esport ha aportat a la nostra ciutat i el gran esdeveniment que viurem a inicis de juliol.
Per començar, una dada d’aquelles genèriques, però poc conegudes, el hockey és el segon esport a l’aire lliure, després del futbol, amb més practicants al món. Aquest esport aparentment minoritari aquí té una fidelitat ferma a molts països que aquest estiu competiran a Terrassa per la Copa del Món Femenina. Parlem d’un esport mil·lenari que a finals del segle XIX i inicis del XX es va estendre pel planeta en un moment en què el que estava més de moda era fer-se l’anglès. I, arran d’això, alguns es van posar a futbol, criquet o… sí, hockey… Que és l’esport que van escollir els membres de l’Ateneu Calasancí per crear el primer equip de hockey de l’Estat espanyol a Terrassa l’any 1910.
Diguem que des d’aleshores el futbol ha guanyat força més adeptes arreu del món, però hi ha indrets on certs esports han persistit amb força fins a esdevenir autèntics trets distintius. I això justament va permetre que, arribades unes Olimpíades, l’any 1992 Terrassa no hagués de mirar-se l’esdeveniment des de la barrera sinó que en fos partícip i ens beneficiés.
I avui, justament en un moment en què l’esport femení està prenent el reconeixement que es mereix en mitjans i públic, Terrassa esdevé novament protagonista d’aquesta revolució social i esportiva. Parlem d’un esport en què més del 44% de les gairebé 4.000 fitxes federatives a la ciutat són femenines, i és un dels esports més paritaris que existeixen. Un objectiu pel qual treballen cada dia esportistes de totes les disciplines de la ciutat i que tindran a l’Estadi Olímpic un referent.
Com que l’excusa d’aquest article és la (re)inauguració de l’estadi, podríem parlar exclusivament de “totxo”. I és que és gràcies als grans esdeveniments propiciats pel hockey que el nostre Estadi, el seu entorn i altres equipaments esportius de la ciutat milloraran. I milloraran en benefici d’altres disciplines esportives de la ciutat. Dignifiquem un edifici emblemàtic com és l’estadi i l’obrim a la ciutat i es recupera l’entorn i això és, ja per si mateix, magnífic.
Ara, el que ens ha de fer estar atents sense prejudicis ni apriorismes és com ressona el nom de la nostra ciutat a partir del hockey. Aficionats i aficionades d’arreu del món visitaran la nostra ciutat o seguiran els partits des de casa seva per sentir el nom d’una Terrassa on aquest esport “minoritari” s’ha fet un lloc per esdevenir part de l’ànima de la ciutat.
No tinc cap dubte que els quatre grans clubs i totes les persones aficionades al hockey viuran aquests dies de juliol amb il·lusió. I també faig una crida que la ciutat sencera gaudeixi d’aquesta festa i reivindiqui l’esdeveniment com a propi, bàsicament perquè ho és.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
