Josep Ballbè i Urrit
Els demògrafs qualifiquen de generació Z (de 16 a 24 anys) el jovent nascut des de mitjans de la dècada dels noranta a mitjans de la del 2000.
Un sector de gent que no va néixer amb una barra de pa dessota el braç, sinó amb una tauleta o una Playstation. Han fet servir Internet des de sempre i es troben còmodes –i suposadament segurs– amb les noves tecnologies. Llegeixen poc i tot ho fien a la immediatesa. A hores d’ara, sembla que representen un 23% de la població mundial.
Després, trobem la generació “millennial” (de 25 a 40 anys). Ni uns ni altres no solen telefonar ni els engresca rebre trucades. Sobretot fan servir les xarxes socials i el WhatsApp per relacionar-se. Si de cas, la veu la fan servir per als “àudios”. Algun sociòleg apunta que, durant el 2021, el percentatge d’aquest jovent fregava el 97%. Potser tenen por de fer-ho, són muts o, fins i tot, poden patir certa ansietat abans de decidir-s’hi? Tard o d’hora aquest hàbit pot empobrir les seves habilitats comunicatives. Ampliant la reflexió al camp escrit, tampoc és que en sàpiguen gaire. Els avergonyeix retratar-se amb llorigons.
Les relacions humanes canvien i es transformen a velocitat de creuer. De fet, a la infantesa dels que ara som més adults, per a establir una comunicació, parlàvem. Ni de bon tros podíem imaginar quelcom més enllà d’un telèfon fix (suposant que se’n tingués, a casa). Per contra, actualment, gairebé tothom té mòbil i ordinador, de ben petit.
Sense voler-me fer el carrincló, és clar que els temps canvien i avancem. La qual cosa no significa, però, que el progrés ens faci més humans, com em referia al títol. I això ens ho hauríem de fer mirar.
D’ací a cinc dies, farà trenta-vuit anys que George Orwell publicava la novel·la titulada “1984”. Són molts els analistes que veuen similituds entre la societat d’aquell any i l’actual. Alhora que correm el perill de rebre informació distorsionada, molts governs practiquen un concepte d’uniformació i manipulació social. Dissortadament, la crisi de la Covid ha servit per a amagar i diluir conductes no prou ajustades a dret per part de polítics sense escrúpols. Només els guia la idea de perpetuar-se al poder.
Els mecanismes de control mental i l’afany obsessiu per mantenir entabanat el poble campen arreu. I “la política no pot encabir mentides, bajanades, odi i follia”, com deia Orwell.
