El primer equip de waterpolo del Club Natació Terrassa ha anunciat aquest dilluns la incorporació per a la pròxima temporada del jugador Adrià Delgado, procedent del CN Barcelona. El barceloní, de 32 anys, ha signat contracte per dues temporades.
El tècnic egarenc, Dídac Cobacho, reconeix que es tracta d’un waterpolista al qual seguia des de fa temps. “El conec de les categories inferiors del CN Barcelona i del CN Atlètic-Barceloneta i, posteriorment, l’any 2018, quan va tornar a Catalunya després de la seva experiència a Romania, vam contactar amb ell però no va ser possible incorporar-lo”. Cobacho defineix Delgado com “un gran jugador, amb capacitat anotadora, experiència i vocació de lideratge. Amb la marxa de l’Alberto Barroso, necessitàvem un waterpolista com ell, que es mou per l’extrem i el lateral esquerre i que pot exercir un rol de referent de cara als joves jugadors de l’equip”. L’entrenador terrassenc considera que Delgado pot esdevenir un “formador” per als waterpolistes que vagin pujant de les categories inferiors, “juntament amb jugadors com ara el Ricard Alarcón”. Cobacho també qualifica com a molt positiu per a la seva adaptació que Delgado ja hagi jugat amb altres peces bàsiques de l’equip com ara Víctor Flores o Rubén de Lera. “Això sempre contribueix a que l’acoblament sigui més ràpid”.
Per la seva banda, Adrià Delgado explica que la seva arribada al CN Terrassa es deu a diversos factors. “Ha estat una temporada atípica per a mi, durant la qual no m’he sentit totalment a gust. A més, acabava contracte, de manera que el millor era canviar d’aires i deixar el CN Barcelona. Aquesta situació s’ha ajuntat amb la posada en marxa de negocis a Terrassa amb els meus socis Víctor Flores i Joel Esteller, i amb l’interès del club per incorporar-me”. El waterpolista barceloní afirma que la bona relació amb el tècnic Dídac Cobacho ha estat clau. “M’ha parlat molt clar i ha fet que ni m’ho pensés. De fet, crec que el CN Terrassa podria ser un gran lloc per acabar la meva carrera com a jugador”.
Delgado considera que pot aportar “experiència, disciplina a l’aigua, lideratge i gols” i que pot contribuir a “crear un equip sòlid defensivament, un tret cabdal en el waterpolo actual”. “El CN Terrassa sempre ha comptat amb una bona pedrera, així que també puc ajudar els joves a interioritzar els valors que inculca el waterpolo i, sobretot, a gaudir-lo”.
Adrià Delgado Baches va néixer el 7 d’abril de 1990 a Barcelona. Va iniciar-se com a jugador als cinc anys al CN Barcelona, club en què el seu pare, Manolo Delgado, porter olímpic a Moscou 1980 i exjugador del CN Terrassa, exercia de tècnic. Quan tenia 10 anys, el CN Atlètic-Barceloneta va incorporar Manolo Delgado com a entrenador i el seu fill Adrià va acompanyar-lo. Va passar per totes les etapes formatives del club mariner i va arribar al primer equip de la mà de Santi Fernández, amb el qual va guanyar tots els títols estatals.
L’any 2012, en veure que no entrava en els plans de la selecció estatal, va decidir marxar al Brasil tot aprofitant la seva doble nacionalitat per tal de poder participar en uns Jocs Olímpics. El Fluminense li va oferir l’oportunitat de viure professionalment del waterpolo i s’hi va estar dues temporades. Posteriorment, va militar al Pinheiros de Sao Paulo. La temporada anterior a la cita olímpica de Rio, i per recomanació del seleccionador brasiler, el croat Ratko Rudic, va tornar a jugar a Europa, en aquest cas, a la lliga hongaresa, al Vasas de Budapest.
L’experiència olímpica amb el Brasil va ser molt positiva. Va ser quartfinalista i va obtenir la vuitena posició final, en una competició en què Brasil va ser capaç de guanyar Sèrbia. Un cop tancada aquesta etapa, Delgado va jugar dues temporades a Romania, a l’Steaua de Bucarest, club amb el qual va disputar la Champions League. L’any 2018 va tornar a Espanya i va incorporar-se al CN Barcelona. Volia debutar amb la selecció espanyola absoluta, cosa que va aconseguir. L’any 2020, va penjar-se la medalla de plata al Campionat d’Europa de Budapest, però l’esclat de la pandèmia va interrompre la seva progressió amb el combinat estatal. Tot i intentar-ho fins al final, es va quedar a les portes dels Jocs Olímpics de Tòquio.
