Bernardo Tapia, exfutbolista i entrenador
Com molts infants de la seva generació va començar a jugar a futbol al carrer fins que, quan tenia onze anys, va anar a provar amb el Terrassa FC, i el van agafar. “Quan tenia setze anys, amb Joseíto d’entrenador i vaig debutar contra el Barakaldo en l’últim partit a Segona Divisió”, recorda. Jugar a l’equip de la seva ciutat “era un somni fet realitat i s’obre un món que no t’imagines”
Amb divuit anys, el club el va traspassar al Salamanca, que militava a la Primera Divisió. “Quan vaig arribar no sabia si tractar de tu o de vostè a l’entrenador”, que era l’argentí Jordi D’Alessandro. Després va passar per altres equips com Algeciras, Albacete, Lugo, Manlleu, Endesa Gramenet, fins que va retornar al Terrassa FC, on va penjar les botes.
El futbol, assegura, ha evolucionat “per a bé” i explica que “abans hi havia poc treball col·lectiu i poca informació, i ara és un altre món i els futbolistes són atletes”.
En acabar com a jugador, va incorporar-se al futbol base del Terrassa FC on “intentes transmetre els valors que t’han inculcat de petit”. Va ser el director tècnic del club quan es va tornar a Segona “A”. “Quan ets jugador, no t’adones de la importància que té el grup i quan ets tècnic, si no ets capaç de connectar amb el grup, ho tens impossible”. Li hauria agradat haver estudiat, apunta.
Anar al gimnàs i fer esport són algunes de les seves activitats preferides. I la lectura, un hàbit que va agafar en els desplaçaments en avió, que li feien por, i llegir era una manera de distreure’s.
