Ven’nus presenta aquest divendres a les 20.45 hores a la plaça Vella de Terrassa el seu àlbum debut, “El naixement”, en què se serveix dels sentiments i les frustracions de la seva generació per conformar un disc que juga amb el costumisme i els estils. Per a la cantant sabadellenca, les emocions són la principal font d’inspiració, com també ho són per a molts altres artistes que participen en el Límbic com Laia Estruch, Maria Jaume, Ginestà, o Liant la troca, cadascun intentant provocar coses diferents en el públic.
El projecte de Ven’nus comença durant el confinament del 2020. Com recorda aquells dies? Necessitava evadir-me de les quatre parets. En la música hi vaig trobar un llenguatge que havia deixat en un segon pla per por o per falta de temps. Vaig pensar que era una bona manera per intentar evocar tots aquells sentiments que tenia.
Va començar llançant alguns senzills i a finals de l’any passat va treure el seu primer EP. Què la va motivar a publicar-lo? Tenia ganes d’un projecte heterogeni, però compost per diverses peces que al final formessin part d’un mateix món o concepte. El que havia publicat fins aleshores era força espontani i tenia ganes de fer alguna cosa més pensada i sòlida. En l’EP hi ha temes molt diversos però al final és un disc que parla del procés que hi ha entre menjar-se el món i menjar-se el sostre.
Què ha après amb aquest disc? He vist que cada part del procés és necessària, que no t’han de voler menjar les presses, que tot necessita el seu temps i que estar envoltada de gent és més enriquidor que fer un projecte individual.
Hi ha certes emocions que la inspiren a compondre més que altres? Sí. La saturació i la calma. Són sentiments molt contradictoris, però quan vinc d’una fase de molta saturació, quan visc moltes coses que s’amunteguen les unes sobre les altres i de cop trobo un moment per estar amb mi dins de tot aquest bloqueig, és quan tinc més ganes d’escriure. Tinc moltes coses a dir, no sé com ni a qui dir-les i és quan em poso a escriure.
A l’hora de cantar davant del públic, també influeix l’estat d’ànim en què està? Intento canalitzar les energies i no portar els meus problemes a l’escenari. Faig un exercici mental per deixar la ment en blanc i portar-ho sempre al mateix punt estigui jo més trista, saturada, feliç o eufòrica.
I què n’espera del públic, què li agrada provocar-li? Intento no pensar en què vull que rebin. Prefereixo concentrar-me en transmetre la meva veritat, en el que jo sento amb aquella cançó, i que cada persona del públic ho rebi o ho analitzi a la seva manera.
Amb la música té prou elements per expressar tot el que sent? Crec que me’n falten. De fet, ara em ve de gust tirar per la via plàstica, que sempre he tingut present però sense el temps suficient per dedicar-m’hi. Penso que em falta quelcom per acabar de treure tot el que porto a dins i la pintura o l’art visual potser m’ajudarien. Una gran part de la canalització dels més sentiments és amb lletres i melodies, però m’agradaria anar més enllà i inspeccionar altres terrenys.
