Aquest divendres a les 17.30 hores, en el marc del Límbic, l’artista de Castellbisbal Albert Gusi començarà a la Plaça Vella la seva particular performance “Terrassa amb Pilotes”. No us ho perdeu.
La motivació és un tret absolutament fonamental, essencial, imprescindible, en la creació artística. Aquesta primera edició del Límbic comptarà amb artistes i instal·lacions de primeríssim nivell. Ens mostraran la seva enorme motivació artistes com Amer Kabbani, Inès Sybille Vooduness, Laia Estruch o tots els del Tub d’Assaig 7’70. I en especial ho farà Albert Gusi (Castellbisbal, 16 de desembre del 1970). Aquest fotògraf i artista visual desenvolupa els seus projectes a l’espai públic. Treballa l’expansió del concepte de paisatge. Ho fa a través de gestos i intervencions artístiques efímeres, proposant una mirada lúdica i desinhibida. Amb “Terrassa amb pilotes” vol sorprendre i fer jugar els terrassencs avui a la Plaça Vella. La premissa és senzilla: alterar l’entorn i la quotidianitat de l’espai públic per reivindicar-lo des de la cultura i l’acció. I el que és encara més important; fer-ho a través del joc, una de les eines més poderoses per a menuts i grans. Embarqueu-vos tots en el trajecte de Gusi.
Pilotes gegants envairan aquest divendres la Plaça Vella
Què el motiva a dur a terme intervencions com aquesta “Terrassa amb pilotes”? Fonamentalment, portar el joc a l’espai públic. En un lloc on habitualment hi ha vianants hi posarem unes pilotes de colors de 2,40 a 2,80 metres d’alçada. El que vull és veure com l’espai es transforma. I especialment convidar a tothom que hi passi a participar d’aquest canvi.
Quines emocions vol despertar amb aquestes pilotes gegants? Bàsicament dues: sorpresa i admiració. Només això. Vull trencar la monotonia dels carrers i les places del centre. Vull que la gent que ens trobem al nostre pas es quedi bocabadada. Els que participen de la “performance” i també la gent que passeja pel carrer i que no entendrà ben bé el que està passant, però es farà preguntes.
Quan veiem una pilota com aquestes, instintivament, ens hi llancem al darrere. Clar. Exacte. És el que em motiva, el que busco. De sobte, la plaça per la qual passem cada dia es veu envaïda per uns objectes estranys. I volem interactuar-hi. Quan veiem una pilota hi anem tots al darrere. Petits i grans. No podem evitar-ho. És curiós. És quelcom que portem a dins, que forma part de nosaltres, de la nostra cultura.
Intenta reivindicar alguna cosa? Sí. Vull reivindicar el joc al carrer, el joc que desenvolupàvem quan érem nens. Primer ens van fer fora dels carrers per dur-nos a les places. I ara els cotxes s’han quedat tot l’espai que abans era nostre. Vull que els adults recuperin la seva voluntat de ser nens per sempre, sense avergonyir-se’n.
Vostè ve del món de la fotografia. Sí, però la meva motivació la vaig descobrir el dia que em vaig treure la càmera de davant dels ulls. Llavors vaig descobrir, meravellat, la realitat. Amb aquest joc crearem un gran bodegó que altres fotografiaran.
