El pròxim dia 4 de juny s’inaugurarà de forma oficial el remodelat Estadi Olímpic de Terrassa, després de les obres que s’han fet en aquest escenari per acollir el Mundial femení de hockey entre l’1 i el 17 de juliol. La jornada contemplarà la clausura dels Jocs Escolars, la cerimònia oficial al migdia i els primers partits de hockey en el nou escenari, que seran a la tarda-vespre amb les dues seleccions espanyoles, masculina i femenina, com a protagonistes amb partits corresponents a la Pro League.
El recinte ha estat objecte d’una profunda millora per convertir-se en la millor seu possible per un esdeveniment internacional de primer nivell. “No es pot jugar malament en aquest camp”, diu sobre l’estadi egarenc el president de la Federació Espanyola de Hockey, Santi Deó. “Les jugadores estan molt il·lusionades amb aquesta instal·lació i es veuen jugant aquí les semifinals i la final. Fa goig, la veritat. I crec que disposar d’una instal·lació d’aquesta qualitat és important per a la ciutat de Terrassa, per al hockey i per al Mundial. Ha estat un gran encert haver triat aquesta seu.”
L’Estadi Municipal tindrà una capacitat de 7.500 espectadors durant el Mundial. Les obres de remodelació han tingut un gran impacte visual amb la instal·lació del nou terreny de joc, les cadires vermelles a les graderies i la nova visera de la tribuna, entre altres actuacions rellevants. Caldrà completar les obres en el futur amb la reconstrucció de la graderia del gol sud. “No vull comparar, però el que és segur és que aquest és un dels millors estadis en què s’hagi fet un Mundial”, diu Deó. “He vist uns quants, i aquest és molt bo.”
Resposta de la ciutat
El màxim responsable de la Federació Espanyola està convençut que la celebració del Mundial a Terrassa significarà un gran èxit. “La venda d’entrades va per bon camí. És important la primera fase, si l’equip és capaç de passar a quarts de final el camp estarà ple.”
I en l’aspecte esportiu, Deó també mostra la seva confiança en un bon paper de la selecció espanyola. “Jo no vull ficar pressió a ningú. Jugar a casa és una arma de doble fil. Sembla que és un avantatge, però existeix una pressió que pesa sobre els jugadors i jugadores. Però el suport del públic serà molt important quan l’equip ho necessití. Jo prefereixo jugar a casa, sempre.”
