Com canvien la seva fesomia els carrers, especialment els vinculats al Centre i, encara més, els que estan a prop de la Plaça Vella i els seus voltants.
Fotos: Arxiu Municipal i Alberto Tallón
És lògic, ja que allí o per aquell entorn, es va començar a forjar la ciutat. És ben cert que, sota aquesta plaça tan reconeguda, hi ha com una mena de petit món, diferent i que sembla alguna localització d’una pel·lícula de misteri.
Fins i tot, i això ja és una impressió molt personal, és una zona que s’aproxima bastant a molts paratges del nord, per on la joventut va de bars i beuen coses que anomenen zuritos o calimotxos.
Els típics carrers de la zona antiga, per on passen, a les nits, un bon nombre de persones que busquen passar una bona estona amb la seva colla, amb aquell sistema de fer un pot entre tots, per anar pagant les consumicions.
Així es feia quan era jove i, suposo, que les coses no han canviat molt o, simplement, han variat lleugerament. Hi ha tradicions que no s’han de perdre mai. Per molta transformació que pugui tenir un lloc o una ubicació, l’esperit o el que es desprèn, continua sent igual.
No és habitual veure les coses d’una mateixa manera. D’un lloc en podríem preguntar mil opinions i trobaríem variacions i, també, moltes semblances. Els llocs són el que són per la nostra memòria i els records que en tenim. Opinió, està clar.
