A mitjans del mes de maig de 1977, fa 45 anys, l’Ajuntament de Terrassa, amb Josep Donadeu com a alcalde, havia decidit que l’entrada a la ciutat des de l’Autopista B-29,seria a través d’un pas deprimit que deixaria el tram inicial de la rambla d’Ègara irreconeixible. La decisió de fer aquesta obra s’havia aprovat en un ple de l’Ajuntament, l’any 1972. Tanmateix, la intervenció d’un grup de veïns de la part baixa, la més propera a la Rambleta, va impedir el que hauria estat un “nyap urbanístic”, com denunciaven els arquitectes locals que, fins i tot, van fer un comunicat desaconsellant aquestes obres. Era un context complicat, ja que fins i tot els manifestants van rebre algun cop de porra dels “grisos”.
Es tracta d’un episodi històric de la ciutat força desconegut malgrat la incidència en l’urbanisme terrassenc que hauria tingut si hagués tirat endavant. Ara seria impensable. Estem en un context diferent, però el que sí que queda clar és que el diàleg i la informació als ciutadans ha de ser imprescindible abans de dur a terme un canvi d’aquesta mena.
