Cibeles Moreno, infermera gestora de casos a MútuaTerrassa
“Sempre he tingut clar que volia ser infermera”, assegura, i afegeix que “la meva tieta, que va ser una persona molt significativa a la meva vida, era infermera i em va inculcar aquesta passió per la professió”. Tot i que quan feia Batxillerat, alguns professors la van animar a fer Medicina, diu que “tenia molt clar que volia cuidar més que diagnosticar”.
Va estudiar a una escola de Sant Cugat i, llavors, fent les pràctiques ja va tenir clar que “potser l’hospital no era l’àmbit que més m’agradava, perquè la dinàmica era molt estricta i, moltes vegades, feies activitats importants, però delegades”. El rol d’infermeria autònom, era el que més l’atreia. De fa uns anys, és gestora de casos. “El que fem és acompanyar i cuidar al pacient amb una malaltia crònica avançada, en la seva etapa final”, comenta. Defineix la Unitat Funcional de Crònics, on treballa ara com “un exemple del treball en equip multidisciplinari”.
Exerceix la docència, si bé admet que “és molt exigent” i afegeix que “continuo en la mesura del possible, però no amb el tant per cent que ho feia abans”. Es va doctorar, un fet poc habitual en el seu món. “El meu primer cap en infermeria, m’ho va comentar” i es va decidir a fer-ho. Acaba de guanyar el Premi d’Infermeria MútuaTerrassa, “una oportunitat per les persones que fem investigació a la casa”, assenyala.
Quan no està treballant, passa molt de temps amb el seu fill i té com a afició complementària sortir a passejar “amb el meu gos”. També li agrada el món de la cuina i aposta per una “dieta saludable”.
