“El vam deixar enllestit en poques hores, en un matí”, explica Josep Font, un empresari terrassenc que no es veu avenir la mobilització que ha generat la descoberta de l’històric anunci de Netol. Eren anys de servei militar, recorda, “i jo sempre ajudava al pare a pintar els anuncis, les cartelleres del cinema i altres feines” de l’empresa familiar de pintura industrial i decorativa “Font Costa i Joan Duch”.
L’encàrrec de pintar l’anunci del Netol a la Font Vella els va arribar “d’una agència publicitària”. Era la segona meitat dels anys seixanta, recorda, “perquè va ser just abans o després d’anar a la mili” i la feina es va complicar més del previst per la col·locació de la bastida. “El terra de la placeta fa molt pendent i vam haver de col·locar dues escales de fusta, una gran i una petita, lligades amb cordes. Vam intentar assegurar-ho al màxim, però des de dalt de la bastida allò la movia”.
Josep Font recorda perfectament la tècnica que va fer servir amb el seu pare, Josep Font Costa, per donar vida al popular majordom del Netol. “Sempre fèiem un esbós previ, tot i que en el cas de l’anunci del Netol ja havíem fet altres, per exemple a la carretera d’Ullastrell, i el teníem per mà”.
Mirant de no caure, pare i fill van pujar a la bastida del carrer de la Font Vella per pintar l’anunci del “Limpia Cristales”, pel qual van utilitzar “només quatre colors: blau, vermell, negre i blanc”.
Els anys seixanta les tècniques de retolació “eren molt més precàries que ara -explica-. No hi havia pintura plàstica, de manera que vam fer servir terres de colors i vam afegir cola de conill perquè agafés textura i consistència”.
La família Font va cobrar unes 100 pessetes els anys seixanta per pintar l’icònic anunci del Netol
Sobre la paret, el pare Josep Font Costa “va fer les siluetes de les lletres i les figures, i jo les vaig omplir, com sempre fèiem. Els anuncis quedaven clavats a l’original, però haig de dir que al Netol de la Font Vella puc veure ara perfectament la mà del meu pare a la silueta de les lletres”, explica el fill.
En Josep recorda la dificultat que suposava pintar sobre una paret que tenia com a base un mur de pedra i que havia estat coberta amb calç. “No estaven preparades per pintar-hi a sobre. Si posàvem gruix de pintura, aquesta s’esmicolava, de manera que havíem d’utilitzar el mínim”. Un cop acabar el dibuix, hi donàvem un vernís de plàstic”.
Per la feina de pintar l’anunci de Netol, els Font van cobrar unes 100 pessetes de l’època. La feina calia “repetir-la i repintar al cap d’uns dos anys, perquè la pintura es deteriorava. De fet –recorda Font– cada cop que canviava l’anunci, tapàvem l’anterior amb blanc i pintàvem a sobre”. D’aquesta manera, la paret ha anat acumulant capes d’anuncis murals i de pintura.
Els Font, referents de la retolació
Josep Font és empresari, un egarenc polifacètic i als seus 73 anys un home inesgotable. Propietari de l’empresa de gestió de residus Font Grau SL, és músic –toca el saxo i el clarinet–, fotògraf i astrònom, entre moltes altres activitats. “La que més m’ha agradat –vol puntualitzar– és la de pallasso i trapezista. Entre els 8 i els 15 anys vaig recórrer part d’Europa actuant al circ”.
Amb el seu pare i també amb el seu germà, Pere Font Grau, en Josep va participar en la retolació publicitària dels panells dels anys 60 i 70 a la ciutat. El del carrer de Sant Pere, al davant d’Amics de les Arts, i el del Portal de Sant Roc, situat a la façana d’un edifici ja desaparegut, que ocupava l’espai central del portal, a sobre del pàrquing.
Els Font són un referent de la retolació publicitària i cinematogràfica de l’època. Seves eren les cartelleres de les pel·lícules dels cinemes Recreo, Catalunya, Alegria, Rambla, Avenida, Doré i Iris a Terrassa, on van pintar la façana inaugural del Centre Cultural (anys vuitanta) i van policromar el sostre del “foyer” del Teatre Principal, entre altres treballs. Els anys seixanta i setanta també van signar les cartelleres de cinemes de Barcelona com el Novedades, el Coliseum, el París i el Fantasio.
Un cop descobert, cada dia que passa es deteriora
La notícia de la descoberta de l’anunci de Netol va sorprendre Josep Font, que viu a pocs metres de l’espai publicitari situat al capdamunt del carrer de la Font Vella. Mig segle llarg després de pintar-la, la imatge “es conserva prou bé. És increïble, tenint en compte la precarietat dels materials i que l’anunci està cara nord, castigat pel fred i la humitat”. L’única explicació que troba a la “sorprenent conservació” de la peça és que “el segellat de la planxa publicitària que la cobria fins fa tres setmanes fos perfecte i no permetés l’entrada de pols ni aigua”. Font viu amb incomoditat la notorietat de ser el pintor de l’icònic anunci. “No vinc a fer ostentació”, diu constantment. “Hi passo cada dia, veig persones que hi fan fotos i penso, si sabessin que l’he pintat jo amb el meu pare…”.
L’empresari egarenc celebra la iniciativa de restaurar i museïtzar l’anunci de Netol, tot i que per modèstia el sorprèn que la descoberta hagi generat tant de rebombori mediàtic i institucional. Un cop retirada la planxa publicitària i amb la imatge al descobert, Josep adverteix que “l’anunci i la pintura es deterioren cada dia, per l’impacte del sol, l’aire i la humitat. Si es vol restaurar, l’haurien de retirar aviat”.