Isabel Quintana, Comissió de Relacions Internacional de Tot per Terrassa
El 24 de febrer d’aquest any és una d’aquelles dates que mai oblidarem. Va ser quan el líder de la Federació Russa, Vladímir Putin, va decidir iniciar la invasió d’Ucraïna.
Putin ho va definir com una “operació militar especial” que pensava que seria ràpida. Però aquella operació s’ha convertit en una escalada de bombardejos, d’assassinats, de milions de persones havent de fugir de les seves llars i d’una constant vulneració dels drets humans. A totes i a tots ens commou el coratge i la capacitat de resistència que el poble ucraïnès està mostrant a la resta del món. La invasió no estava justificada per cap motiu aparent (va arribar a parlar dels abusos del règim de Kíiv), però el cost en vides humanes i en l’afectació a l’economia i a l’estabilitat mundial és molt alt, massa alt. El gran objectiu d’un Putin fora de si és envair un país amb l’objectiu de canviar l’ordre mundial empès pel poder de les armes injust i cruel.
La defensa aferrissada ucraïnesa ha esperonat la Unió Europea a donar una resposta immediata de solidaritat i reaccionant contra l’agressió amb sancions econòmiques estrictes que podrien tenir, o aquesta és la nostra esperança, l’efecte de provocar que el president rus acabi amb aquesta guerra primitiva de terra cremada. De moment, però, ha incrementat el terror fins i tot amb l’amenaça de nou arsenal.
Hi ha un tercer país, la Xina, que pot jugar un paper important en aquesta equació, ja que no queda clara la seva posició en el seu etern afany d’emergir com a nova potència mundial i desbancar fins i tot els Estats Units. La Xina vol dominar l’eix del Pacífic i no és cap secret la bona sintonia, encara que sigui per interès, entre russos i xinesos. De fet, Xi Jinping ha arribat a definir com a “legítimes” les preocupacions de seguretat de Rússia per evitar que l’OTAN segueixi creixent. Amb tot, esperem que la Xina encara pugui jugar un paper clau per evitar una catàstrofe humanitària que ja compta amb desenes de milers de morts (molts d’ells, població civil) i amb sis milions de persones refugiades que han hagut de deixar les seves llars, les seves ciutats, les seves famílies i tot allò que havien construït a les seves vides.
Aquesta crisi ha de ser un toc d’atenció com a europeus i europees. Fa uns dies commemoràvem el Dia d’Europa, una jornada que, precisament, celebra la pau, la unitat i la solidaritat al continent des del final de la Segona Guerra Mundial. No hem d’oblidar, però, que hi ha altres guerres al món que no capten tant la nostra atenció, potser perquè les veiem més llunyanes, potser perquè no afecten el nostre propi continent de forma tan directa. Però hi són.
La Unió Europea té moltes llums i moltes ombres, però es basa en uns valors que, ara més que mai, hem de fer prevaldre. Ens hem de defensar d’aquestes agressions contra la democràcia, contra les llibertats, contra l’estil de vida que ara podem gaudir. Amb mancances, sí, però basada, insistim, en la pau. Hem de seguir reflexionant sobre els orígens de la Unió Europea i els valors que comporta. Hem de recordar com el primer embrió de la UE va ser un acord per l’acer i el carbó el 1957, un acord que ha anat eixamplant objectius, recursos i corresponsabilitats, però sempre amb el gran objectiu que ha violat Putin, el de garantir la pau i els subministraments al continent europeu.
En aquell moment històric, Europa ja acumulava diverses guerres i crisis que van comportar migracions de persones fugint de la guerra, no ho oblidem. Aquestes darreres setmanes estem assistint a un degoteig de dones, nens i nenes, persones grans i persones fins i tot amb dificultats de mobilitat havent de deixar enrere allò que més estimen i qui més estimen.
Afortunadament (tot i que parlar de fortuna en aquest context se’ns fa difícil), diversos països europeus han mostrat el seu rostre més solidari acollint aquestes persones, especialment els països veïns a Ucraïna. La nostra ciutat, Terrassa, es va mobilitzar des del primer moment, i en una acció conjunta entre l’Ajuntament i l’ONG TANU (Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna) es va començar a treballar en l’arribada, primer, de nens i nenes per ser acollits i acollides per part de famílies de la ciutat i d’altres localitats. Des de llavors, que se’n tingui constància, han arribat a Terrassa unes 230 persones, la meitat menors d’edat. Així, s’han tramitat altes al padró, s’ha escolaritzat nens i nenes i s’ha atès qui ho ha necessitat sobre altres necessitats bàsiques com temes d’assistència mèdica, social, laboral i econòmica.
Aquesta allau de solidaritat potser hauria de servir per tocar el cor de Putin. Per aconseguir que aquesta invasió finalitzi al més aviat possible i per acabar amb un conflicte generat pel maleït Putin per uns motius que potser només ell mateix coneix. Per ajudar-nos a entendre que encara hi ha una dependència energètica que repercuteix en la relació entre països, en uns preus que no paren d’enfilar-se i, en definitiva, en la vida de cadascun i cadascuna de nosaltres. I, el més important, perquè es puguin aplicar aquells objectius fundacionals d’una Europa unida de pau, solidaritat i democràcia. Ara i sempre, les úniques eines per resoldre un conflicte.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
