La dona, de 70 anys en el moment dels fets, creuava un pas de vianants davant del número 31 del carrer de Sant Francesc. Va ensopegar amb un forat de mig metre i un metre d’amplària i tres centímetres de profunditat. Va xocar de cara contra la façana d’un edifici, sofrint lesions greus. L’Ajuntament i la seva asseguradora li han hagut de pagar gairebé 44.000 euros d’indemnització.
Allò va ocórrer el 28 de novembre del 2016, a les 14.20 hores. En la seva demanda al Consistori, l’advocat de la víctima va explicar que la dona va ensopegar perquè el pas de vianants estava “molt deteriorat”, amb un gran forat. La vianant va perdre l’equilibri i va caure cap a la vorera, “impactant amb el seu cap contra la paret i produint-se importants lesions” per les quals va passar per 233 dies de període d’incapacitat temporal i recuperació funcional: 12 dies molt greus, 108 dies greus i 113 dies moderats.
Va patir traumatisme facial dret, traumatisme cranioencefàlic greu amb hematoma subdural, una fractura d’húmer i una altra fractura de canell. Les seqüeles: artrosi posttraumàtica en el canell i l’espatlla, limitació de mobilitat de l’espatlla, d’un colze i dels dits de la mà. Havia sofert un “perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida”.
Desperfectes
L’Ajuntament va al·legar que la versió de la dona no estava provada i que els desperfectes eren tan manifestos que la vianant podia haver-los advertit i evitat amb una mica de cautela i atenció. I sostenia també que el Consistori desconeixia l’existència d’aquell desperfecte. A més, la valoració de les lesions era molt menor, de 26.918,63 euros. Sol·licitava que la demanda fos desestimada.
Un informe municipal indicava, mitjançant una imatge obtinguda a través de Google Maps, que setmanes abans s’observava “un sot superficial al paviment asfàltic”. Es tractava “d’una petita anomalia” que es va corregir provisionalment amb l’aplicació d’asfalt en fred el 29 de novembre del 2016 (l’endemà de la caiguda) i es va derivar al servei de Projectes i Obres el 22 de desembre “per a la seva reparació definitiva”.
El forat va ser reparat poc després de la caiguda / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La sentència, del jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona, és contundent: “El mal estat del paviment s’aprecia clarament en les fotografies que obren en l’expedient i en cap cas pot qualificar-se de petita anomalia com s’afirma en l’informe municipal”. El lloc aquell és cèntric i molt transitat, amb dos col·legis molt a prop. També està molt a prop la residència on viu l’afectada. Això implica que han de circular cada dia per allà multitud d’alumnes dels centres escolars, a vegades conversant amb companys, i persones d’avançada edat, amb el risc que suposa l’estat del ferm de la calçada”. Era necessari o convenient alçar la vista per travessar el carrer per si venia algun vehicle, “amb el risc d’ensopegar amb l’àmplia zona del pas de vianants danyada, difícil d’evitar”.
Obligació
Aquell era el pas natural dels vianants i resulta absurd, segons la resolució, voler atribuir la culpa “a una persona que passava pel lloc i va ensopegar”. El que procedia era “reparar la calçada sense demora i en el seu cas, transitòriament, desviar als vianants amb tanques o encintat amb senyalització del perill”. I no consta que això es fes malgrat que, per les dimensions del forat, “aquest havia de portar molt de temps en el lloc”. La conclusió: l’Ajuntament va faltar a la seva obligació “de conservació i manteniment del pas de vianants en condicions de seguretat”, i no li eximeix de responsabilitat que l’endemà de la caiguda “es cobrís provisionalment el desnivell”.
Hi havia un testimoni presencial. El que no hi havia era concurrència de culpes, responsabilitat compartida entre l’Ajuntament i la víctima, perquè ni el Consistori ni la seva asseguradora han provat que la demandant no prestés la deguda atenció. L’atenció, quan es travessa un carrer per un pas de vianants, s’ha de prestar a la circulació de vehicles i no a l’estat del paviment, “que es pressuposa que ha de ser el correcte”.
Respecte de les seqüeles, no consta que la dona tingués les lesions amb anterioritat a la caiguda. Deriven “raonablement”, segons la sentència, dels traumatismes i fractures soferts aquell dia. L’Ajuntament i la seva asseguradora han estat condemnats a pagar a la víctima 43.643,80 euros. “Aquell forat era com un parany”, declara l’advocat de la vianant. La sentència és ferma i el Consistori ha liquidat ja els diners.
