Terrassa

Primers Premis Gent de Terrassa

Els premiats en una fotografia de grup a la Seu d’Ègara, on es farà avui l’acte de lliurament dels guardons que organitza Diari de Terrassa / FOTOS NEBRIDI ARÓZTEGUI / ALBERTO TALLÓN

“Benvinguts al nou DT”. Aquest era el títol de la portada de Diari de Terrassa del passat 23 d’abril de 2021. Era la primera edició de la nova etapa d’aquest mitjà històric de la ciutat, el rellançament del diari amb un nou disseny, un nou enfocament i un nou repte. Dies abans, Diari de Terrassa havia fet la seva presentació a la Seu d’Ègara, un acte que va comptar amb la presència d’autoritats i representants de la societat terrassenca.

En el mateix escenari, aquest dijous a partir de les 18.30 hores, Diari de Terrassa celebrarà el primer aniversari del seu rellançament. En aquesta ocasió no hi haurà límit d’aforament. De fet, l’esdeveniment comptarà amb la presència de més de 200 persones. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà i l’editor de Diari de Terrassa, Marc Basté, presidiran l’acte.

La part central de la commemoració serà el lliurament dels primers Premis Gent de Terrassa. Es tracta d’uns reconeixements creats per distingir els terrassencs que han contribuït a millorar la ciutat durant aquest any. Així es vincula el valor dels guardons amb la filosofia amb què va nèixer la nova etapa de la publicació: donar més protagonisme als terrassencs. Això es pot veure cada dia en la secció Gent de Terrassa, que ocupa les pàgines centrals del diari. Així mateix, es premiarà terrassencs que projecten la ciutat cap a fora, ja sigui per la seva trajectòria professional o perquè estan de plena actualitat en els seus àmbits. En darrer lloc, es reconeixerà la tasca de la xarxa d’entitats i associacions, que és molt significativa i imprescindible a Terrasa.

D’aquesta manera, els premiats seran el dibuixant i pintor Robert Cabeza, la investigadora del CSIC, Teresa Puig, l’empresari David Garrofé, l’exregidora i activista Teresa Casals, l’actor Pere Arquillué i el cantant Lildami. Pel que fa a l’entitat, es distingirà el Centre de Documentació Museu Tèxtil de Terrassa, que ha celebrat el seu 75è aniversari aquest any.

El guardó és una obra en bronze elaborada per l’artista Genny Murià. Durant l’acte també hi ha haurà l’actuació de jazz i un tast de vins.

Una portada premiada

La portada del redisseny va ser premiada per l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). Va ser considerada la millor portada en la categoria de premsa, un guardó entregat en el marc de la 21a edició de la Nit de la Premsa i les Revistes en Català.

Els premiats:

Pere Arquillué

Un gran de l’escena que projecta la ciutat

L’actor terrassenc ha arribat a la maduresa professional brillant als escenaris en tots els registres. Pere Arquillué és un dels intèrprets de l’escena catalana més reconeguts pel públic i per la crítica, un referent dels escenaris, capaç de posar-se a la pell de personatges de la talla del compte Arnau, el terrible i trencador Ricard II o el geni de la loquacitat Cyrano de Bergerac. Premi Nacional de Cultura el 2021, Arquillué és un gran ambaixador de la ciutat. La seva maduresa i genialitat sobre els escenaris són un gran aparador del talent egarenc, que es projecta en molts àmbits i que ho fa amb fermesa al món de la cultura. Pere Arquillué rep avui el premi Gent de Terrassa. Ho fa dues setmanes abans de pujar a l’escenari del Teatre Romea per interpretar el monòleg “El cos més bonic que s’ha trobat mai en aquest lloc”.

Lildami

El raper emergent

El terrassenc Damià Rodríguez (1994), Lildami, és una figura fonamental en l’eclosió de les músiques urbanes a Catalunya. Carismàtic, amb una erudició privilegiada, és referent del rap i del trap, amb missatges que s’allunyen del masclisme i les drogues i amb una mentalitat oberta a influències. El compositor forma part del jurat d’”Eufòria”, el talent-show de TV3, i ja té personatge al “Polònia”. La seva vocació egarenca no té límits. El seu darrer treball, “0822”, amb el també egarenc Killah Man, col·loca al títol el codi postal de la ciutat.

Teresa Puig

Una física egarenca a l’elit de la investigació

Teresa Puig Molina (Terrassa, 1966) és física, especialista en materials superconductors, l’única dona seleccionada el 2015 per el Consell Europeu de Recerca. Ha desenvolupat la seva carrera a diferents centres d’investigació com la universitat UAB, el Royal Institute of Technology d’Estocolm, el Trinity College de Dublin o la universitat de Regensburg, a Alemanya, entre d’altres. De tornada a casa, li van oferir entrar al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on actualment dirigeix un grup de més de vint professionals que, sota la seva coordinació, ha creat l’empresa tecnològica Oxolutia i ha assolit una posició de lideratge mundial.

Teresa Casals

Activista del voluntariat i la cultura

Activista del voluntariat i col·laboradora intensa a nombroses entitats de la ciutat, Teresa Casals és una dona polifacètica que ha deixat empremta a la cultura i a la política. Actualment, participa activament a l’ONG Amics de Fundase, que volca la seva solidaritat amb Bolivia. “A la vida hem de fer alguna cosa més que viure i anar passant”, defensa Casals. Va ser durant vuit anys Comissionada de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa, on va incorporar-se al Consistori i va gestionar la cartera de Turisme. És una terrassenca de soca-rel, tot i néixer a Barcelona. La seva vocació solidària la defineixen com a mereixedora del premi Gent de Terrassa.

Robert Cabeza

Artista i un exemple de creativitat autodidacta

L’artista terrassenc és un autodidacta en les disciplines del dibuix, la pintura i la cal·ligrafia. Ha protagonitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a Terrassa, Barcelona, Madrid, Tolosa de Llenguadoc o Ciutadella de Menorca i ha estat guardonat amb diversos premis en certàmens internacionals de cal·ligrafia. Estudiós de la terrissa catalana, ha escrit articles al Butlletí de l’Associació Catalana de Ceràmica i és creador de la pàgina Amics de la Terrissa. El pintor egarenc ha dedicat la seva última creació artística a Lluís Muncunill, coincidint amb el 91è aniversari de la mort de l’arquitecte. És una aquarel·la de la façana de la Masia Freixa.

David Garrufé

Empresari i motor de la patronal vallesana

L’empresari David Garrofé va deixar el 2021 la secretaria general de la patronal Cecot, posant punt final a una dilatada trajectòria professional de 34 anys al capdavant de la direcció operativa de l’entitat. Va accedir al càrrec quan la patronal tenia sis-centes empreses associades i va marxar gestionant una institució amb 45.000 empreses i autònoms catalans. L’egarenc ha fet de la concertació i del diàleg el seu principi tant a la vida personal com a la seva trajectòria professional, intentant respondre també al repte de fer entendre a les administracions la importància de treballar al costat de les empreses per poder fer-les més competitives.

Centre de Documentació Museu Tèxtil de Terrassa

Els premis Gent de Terrassa també volen reconèixer la contribució de les entitats i institucions a la projecció de la ciutat. Aquest primer any el guardó recau en el
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, dirigit per Sílvia Carbonell.

L’equipament treballa per preservar el patromoni tèxtil i ho fa amb la voluntat d’oferir coneixement especialitzat a partir dels productes tèxtils històrics i contemporànis. La seva tasca com a centre museïstic i de divulgació l’ha convertit en un dels equipaments de referència de la ciutat, amb projecció catalana. De fet, el CDMT és un espai per a la investigació i la conservació i disposa d’una plataforma de serveis especialitzats en restauració, conservació i documentació de tèxtils, amb formació per a estudiants i professionals. El museu funciona com a espai pedagógic i de divulgació, amb programes d’activitats per a infants, escoles i adults. En la seva vessant més museïstica, el CDMT conserva més de 130.000 peces a les seves col·leccions permanents, entre les quals hi trobem teixits,indumentària, accessoris, maquinària i utillatge, originaris d’arreu del món i de cronologia molt àmplia. Amb una biblioteca i una base de dades amb més de 70 mil fotografies, va ser el primer de l’Estat de la seva especialitat i avui en dia és tot un centre de referència europeu en el seu àmbit. Portes enfora, el Musèu Tèxtil exerceix una clara vocació egarenca. L’exemple més recent , la seva participació a la XIX edició de la Fira Modernista de Terrassa, amb exposicions, col·leccions originals i recreacions del vestuari de 1900.

To Top