Josep Ballbè i Urrit
Divendres, es complien 70 anys de la mort de la gran pedagoga italiana Maria Montessori.
Un personatge que es va fer a si mateixa a cops de constància i rauxa. Com a detall que ho certifica, als 26 anys (any 1896) va esdevenir la primera dona-metge d’Itàlia. Val a dir que la nostra ciutat li té dedicat un passatge al seu nomenclàtor, a tocar de l’escola d’òptica, fet que segur que molta gent ignora.
El seu cognom dona nom, també, a un mètode educatiu ideat per ella. Ve explicat àmpliament en un llibre que va publicar l’any 1912 (i que duu el títol que acabo de donar a la meva columna). El va implementar a un barri de Roma, amb mainada que presentava alguna discapacitat mental. Es caracteritza tot accentuant l’activitat de l’infant des d’un vessant totalment clínic per part del professor. La fita o repte que cerca s’orienta al fet que se senti totalment alliberat, desenvolupant el potencial propi, de forma prou ben estructurada. Tant pel que fa a l’àmbit cognitiu, físic, social com de món interior.
En certa manera, em recorda un altre projecte inclusiu encabit al món de l’activitat física de les persones. Batejat com a “Cim Project”, es va presentar –el proppassat 28 d’abril– a la botiga d’esports Camarasa, del carrer de la Rutlla. En parlaré aviat en una altra columna. Entre d’altres, vol promoure l’esport relacionat en l’àmbit de la muntanya, el senderisme i la natura. Alhora, vol ajudar a millorar la salut de gent discapacitada, amb dolor crònic o envelliment.
Treballant aquest entorn, es va adonar de les seves potencialitats, tot i que minvades. Raó de més per a lluitar en el seu desenvolupament, de cara a reduir la “càrrega” social que pugui comportar allò que algú anomenaria com a “anormalitat”, amb tot respecte. Aquestes persones requereixen un ambient de més atenció i tendresa, que activi la pròpia intel·ligència i el conjunt global de la seva personalitat.
Confiar en els recursos i habilitats personals esdevé un element cabdal per a l’autoestima i la felicitat. Una cita de l’autora certifica fantàsticament bé una gran veritat: “L’instint més gran dels nens és justament alliberar-se de l’adult”. No hi ha cap home que no s’hagi format a partir del nen que fou una vegada. De fet, el senyal d’èxit més gran –pel que fa a un professor– és dir que els nens treballen com si ell no hi fos.
