Terrassa

Com regnar en el món del postureig modernista

Aquesta fira és un reclam per als que els agrada fer-se fotos, amb posicions d’aquelles que fan aconseguir seguidors

El postureig fotogràfic demana una sèrie de premisses que s’han de seguir / alberto tallón

Ser la reina o el rei del postureig no és de franc, i no ens referim que costi calés. Durant aquesta Fira Modernista, molta gent que hi participarà voldrà immortalitzar moments en forma d’instantània, en molts dels casos o en gairebé tots, per mostrar-ho a les seves xarxes socials, sobretot a Instagram, la cova de l’exhibicionisme. Per poder superar a altres candidats o candidates a ser el rei o la reina, aniran bé alguns consells.

Somriure en totes i cada unes de les fotos d’aquest posturegi modernista és essencial. No es pot sortir a una imatge sense que es vegin les dents. Ja ho va dir aquella “tonadillera” que es va casar amb un torero i després, un cop vídua, va flirtejar amb un polític de baixa estofa, però d’altes estafes. “Dents, dents, que això és el que els hi molesta”, va deixar anar, més o menys la “tonadillera” famosa. Dents, ja ho sabeu.
També és important amagar possibles distorsions, com una incipient papada. És obligat, doncs, estirar bé el coll en el moment de fotografiar-se. O, en el mateix cas, la foto sempre de cara, res de costat, que no es vegin “les costures” en forma de marca de rodes de cotxe o camió.

/ Alberto Tallón

Cara interessant

Posar una cara interessant també és una bona decisió. Es pot riure, però aixecant una cella o arrugant el front. És a dir, un gest que trenqui amb tot. No posar cara de pa de quilo, ni cara d’empanat, ni d’encantat ni d’amargat. Sempre somrient, però amb un afegit.

Una clucada d’ull, o la mirada perduda, també ajuden. S’ha de tenir molt present, a la vegada, la llum. No feu fotografies de nit si no hi ha una bona il·luminació. Ben d’hora al matí, o a primera hora de la tarda, són els moments ideals per una imatge que ens condueixi al regnat del postureig més absolut. Compte amb la roba. Intenteu que no surti molt arrugada, ni que estigui bruta, per culpa d’una taca de vi o d’oli de l’entrepà de tonyina amb olives.

To Top