Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Les preses de beneficis a les principals borses en l’últim mes, encara més intenses als Estats Units d’Amèrica davant l’expectativa d’un ràpid enduriment de la política monetària de la Fed, han continuat pressionant les taxes internes de retorn (TIR) del deute a l’alça. Aquest context, amb ràpides pujades de tipus i reducció del balanç, ha generat temors d’un alentiment excessiu del cicle econòmic per la possible disminució del consum. Així, aquest escenari ha afavorit que les empreses de valor (“value”) s’hagin comportat millor que les de creixement.
No obstant això, els índexs principals se situen propers als nivells previs a la invasió d’Ucraïna del passat 24 de febrer, malgrat que els bancs centrals intensifiquen el seu discurs per frenar la creixent pressió a l’alça de la inflació (+8,5% als EUA, +7,4% a l’eurozona) pel xoc energètic i d’aliments, derivats del conflicte bèl·lic i, de moment, poc preocupats pel mercat laboral que als EUA ja marca una certa tensió, i per la futura davallada del consum que es preveu abans de sis mesos.
Les dades que van apareixent mostren una economia que es desaccelera. La Xina va publicar que ha crescut menys del 5% el primer trimestre del 2022. L’economia nord-americana també ha decrescut un 1,4% en el mateix període, mentre que la zona euro ha crescut només un 0,2%. La situació actual mostra una demanda que ha crescut i que s’ha cobert amb els inventaris i importacions, havent-hi problemes en l’oferta local pels colls d’ampolla en les cadenes de producció. Fins quan aguantarem aquesta situació a les portes de l’estagflació, mentre encara tenim reminiscències de la Covid-19 en els mercats asiàtics?
