Esther Lázaro, actriu i dramaturga
Del teatre, no té molt clar el que l’atreia, però té clar que “fent teatre em sentia molt bé” i recorda que “era una nena més aviat tímida i a vegades em costava relacionar-me amb la gent, però en el teatre, em posava a la pell d’un altre personatge” i això l’omplia.
Quan tenia set anys va començar a l’escola de la Rosa Aguado, si bé, el seu primer contacte amb l’art era el cant. “Encara mantinc el cant i intento aprofitar-ho sempre a les obres” però dedicar-s’hi professionalment mai ho va contemplar. Va crear, juntament amb la Carla Ramos, la companyia Therkas, i després de diferents projectes juntes, ara només continua ella. “No és una companyia a l’ús i la gent varia segons les necessitats de cada projecte”, diu.
“Fem teatre polític i de la memòria”, que “és el teatre necessari perquè pretén incidir en la societat i en l’espectador” i afegeix que “crec molt en el valor del teatre com a lloc on es puguin visibilitzar coses que queden invisibilitzades”. Considera que el teatre “no és un mitjà de masses i costa arribar a segons quin públic, però hi ha d’haver algú que el faci”.
També escriu textos teatrals, tot i que admet que li agrada més fer d’actriu. Assenyala que “sempre hi ha una part de crítica en tot el que escric”. Que altres companyies interpretin els seus textos suposa un motiu d’alegria.
Quan se li pregunta per les seves aficions explica que “he convertit les meves aficions en feina”. Tot i això, també li agrada anar a concerts i escoltar música, a ser possible cançó d’autor.
