No és obligatori però qui no ho faci o no ho pugui fer, quedarà malament. Tanmateix, ja que ens hi posem, ens hi posem de veritat. Un bon complement per participar de ple de la Fira Modernista és empolainar-se com ho feien abans i passejar per les diverses activitats programades com ho feien els ciutadans i ciutadanes de llavors. Resta poc per la festa, però, per si pot servir, aportem alguns consells per anar ben presentables, sempre depenent del personatge escollit.
Indumentària obrera femenina: Cotó, coll alt, mànigues de volum i faldilla de forma cònica
No tothom vestia elegantment en l’era del modernisme. Les classes més populars o obreres, no vestien com les burgeses, tot i que eren majoria. Les dones d’aquest estatus es posaven bruses de cotó i de coll alt, amb escasses decoracions, i unes mànigues amb una mica de volum. La faldilla era de forma cònica i portaven una mantellina o un mocador per cobrir-se les espatlles. I al cap, un barret petit i ben decorat sobre un pentinat que, habitualment, era un monyo.
Indumentària obrera masculina: Teixits molt més econòmics i dins de les possibilitats
Com en les dones, els homes de les classes més populars vestien amb teixits econòmics i dins de les seves possibilitats que, llavors, no eren molt grans. L’home obrer vestia amb camisa de cotó, de color llis o de ratlles i, sovint, duia un mocador al coll. Al cap podia alternar una boina o una gorra i, a la cintura, lluïa una faixa que li servia de protectora de la zona lumbar. Als peus, espardenyes d’espart, molt útils, ja que es podien portar tant a l’època del fred com a l’estiu.
Indumentària burgesa femenina: Un conjunt de peces molt concretes i tot més recarregat
S’ha de destacar que, en aquells anys, la vestimenta de les dones de la classe burgesa s’elaborava amb diferents teixits i no eren precisament sòbries. Llavors, la manera de vestir determinava una mica la classe social de la persona i, per això, el protagonisme de tot el conjunt que portaven a sobre era absolut. Portaven un vestit sencer, amb túnica interior i amb una jaqueta per sobre. Les mànigues, sense volum i, al cap, un barret ample, amb un ventall i ombrel·la.
Indumentària burgesa masculina: La sobrietat, la característica principal per vestir a l’home
Si alguna característica es pot considerar com la principal de la vestimenta dels homes burgesos d’aquella època és la sobrietat. Cal remarcar, però, que era una sobrietat no exempta d’elegància. La idea era anar impecable, sense ni una arruga, amb l’afegit de no abusar d’ornamentació. El vestit de l’home d’aquesta classe de llavors es forma d’un coll ben emmidonat, una corbata, mocador i una armilla que pot anar amb solapa o sense. El barret no pot faltar de cap manera.
Indumentària infantil: La millor opció, un vestit curt per a elles i un de mariner per a ells
Els més petits també tenen tot el dret de gaudir d’aquests dies de festa degudament vestits com a l’època. Com llavors, la vestimenta de les nenes ha de ser diferent de la dels nens. Les noies poden anar amb vestit curt, amb un canesú una mica acampanat. Els cabells han de ser llargs i es poden acompanyar amb un llaç notable al cap. Els nens, per la seva banda, es poden presentar amb el clàssic vestit de mariner, amb els pantalons curts i uns mitjons ben llargs.
Complements per acabar d’afinar: Opcions per completar les diverses vestimentes
Per ataviar-se encara de manera més fidel a l’època, es poden incorporar una sèrie de complements que encara realçaran més la vestimenta. Per exemple, els homes, de totes les classes, han de portar un bon bigoti, una peça molt típica de’aquells anys. Els de la burgesia, a més, també poden optar pel llacet en comptes de la corbata. La barretina també té el seu encant. En les dones obreres, un davantal no estarà de més i les burgeses poden dur uns guants llargs.
