La fotografia capta un instant, però quan l’observem de manera pausada amb els dos ulls segur que hi veurem més detalls que ens proporciona més informació. L’artista Miquel Planchart (Rubí, 1956), especialitzat en fotografia estereoscòpica, inaugura aquest dijous “De formes deformes” a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFact). L’autor presenta unes imatges que s’allunyen de tota convenció perquè cada una d’elles ofereix més d’una lectura. Són obres que ens endinsaran cap a una visió eclèctica que s’aparta de tots els convencionalismes fins ara coneguts en el món de la fotografia.
L’artista destaca que la seva tècnica és molt particular. “Són fotografies estereoscòpiques, el que entenem per 3D, fetes a partir d’imatges reals. Agafo la fotografia i la manipulo, jugo amb ella, li dono la volta, faig mescles. Els resultats són sorprenents perquè el món original passa a ser abstracte, diferent de com el vèiem”. I la sorpresa que es donarà Planchart, a través de les ulleres que ens facilitarà La FACT, serà una mirada plena d’eclecticisme visual basada en la seva interpretació i a vegades agosarada. Cada obra exposada es convertirà en una experiència, on l’abstracció i el figurativisme es confonen i creen espais nous, mons i paisatges onírics, rostres impressionants i composicions surrealistes.
La lectura que ens dóna la composició final, nua, sense cap artefacte per a la seva observació, té el seu interès per la seva originalitat que ens aporta visualment. En una segona lectura -quan la seva visió s’efectua a través d’ulleres d’anàglif (vermell/clan)- la imatge se’ns presenta alterada, duent-nos a una altra dimensió dins de la mateixa fotografia, percebent no només una profunditat i una riquesa visual inimaginables, sinó també elements i formes indetectables a simple vista.
La tècnica resultant correspon a la mateixa de les ulleres anàglif, de manera que utilitzant els colors del sistema additiu, vermell (primari) i cian (secundari) dóna la possibilitat de veure de manera estereoscòpica (3D), això sempre amb la mediació d’unes ulleres amb els seus filtres corresponents. Aquesta tècnica va ser desenvolupada en el transcurs de l’últim terç del segle XIX i, malgrat tenir cent cinquanta anys d’història, avui és plenament vigent.
Formació a l’Escac
Aquesta és la primera vegada que l’artista rubinenc exposa a Terrassa, una ciutat que li és pròxima i amb la que manté vincles professionals. A LaFACT, quan era el Centre Cultural de Caixa Terrassa, hi va estar per la presentació d’un producte amb 3D. També va venir a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (Escac) per fer un seminari sobre la tècnica estereoscòpica o 3D. D’aquestes activitats fa molt de temps i encara avui es considera un pioner o un dels pioners en aplicar aquesta tècnica.
Subratlla que aquest tipus de tractament que fa a la imatge és molt innovador. “Què jo sàpiga, fins el dia d’avui, no he trobat maneres de fer com la meva enlloc. De fet, jo formo part de l’Associació Internacional d’Estereoscòpia i diria que el meu treball és únic. A través d’aquesta entitat tenim contactes amb el Japó, Estats Units i Sudamèrica, però no he conegut a ningú que faci res semblant”.
Miquel Planchart va fer estudis d’imatge i so i durant molts anys es va dedicar plenament al món de l’audiovisual aquí i a l’estranger. En la tècnica de l’estereoscòpia és autodidacta i va arribar de forma accidental. L’artista recorda el moment: “Un dia estava en un comerç de fotografia de Barcelona i tenien un encàrrec per fer el tractament d’unes imatges en relleu. Em van posar en contacte amb una persona especialitzada que s’hi dedicava i la mateixa, que encara viu, em va ensenyar i m’he acabat professionalitzant”.
Amb el temps, Planchart s’ha convertit en un expert de la tècnica i és per això que és reclamat per donar informació i formació perquè no hi cap centre ni cursos dedicats a aquesta especialitat. La seva expertesa en aquest àmbit el va portar a fer-se autònom i a contractar el personal especialitzar que li manca en funció del projecte a realitzar. Rep encàrrecs de projeccions en 3D d’àmbits molt diversos: publicitat, indústria, serveis, cinema, museus, centres d’interpretació… I a aquests sectors cal afegir el sanitari quirúrgic.