La transformació de l’entorn del Vapor Albinyana i de tot el sector conegut com a Districte Zero ha fet un pas decisiu. El barri, delimitat al sud pel carrer de la Rasa, al nord pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, a l’oest pel carrer Mare de Déu dels Àngels i a l’est per Mas Adei, estrena un pla director que vol acabar amb la imatge de carrers estrets i foscos, fàbriques degradades i pocs espais públics.
El casal cívic de Ca n’Aurell va acollir ahir la presentació del pla director de l’entorn del Vapor Albinyana, una proposta estratègica que recull les aportacions de les entitats, els veïns i les activitats econòmiques del barri. Un equip redactor les ha plasmat en un document marc que servirà de base per al futur planejament del sector. “Aquest és un pla participat per la ciutadania de manera notable -afirma Carles Caballero, regidor d’Urbanisme-. És una gran satisfacció que el document sigui més fort i es pugui fer realitat en un futur no gaire llunyà”.
El pla aborda aspectes com l’urbanisme, la mobilitat i el medi ambient i pren com a punt de partida la proposta popular i també la municipal de pacificar el trànsit, guanyar espais públics i preservar el patrimoni industrial.
El document revisa l’actual xarxa de carrers i la simplifica. La proposta estrella és la creació d’una illa de vianants al centre del sector, en els entorns del Vapor Albinyana.
La nova illa afecta a l’àrea delimitada pels carrers Mare de Deu dels Àngels, Sant Isidre, Sant Leopold i Cervantes. En la proposta, aquest tram passarà a ser un espai lliure de cotxes, amb carrers de plataforma plana que incorporaran arbrat i vegetació.
Preservar el patrimoni
El pla respecta l’objectiu de preservar la singularitat del patrimoni arquitectònic de la zona, com el Vapor Albinyana i les naus que l’envolten, algunes de les quals no estan catalogades, però tenen un valor paisatgístic.
Al vapor s’apleguen actualment entitats com la Casa de la Música, l’Ateneu Candela i Tub d’Assaig. La transformació de l’espai en una nova illa de vianants vol potenciar encara més el perfil de districte cultural que ha adoptat la zona.
L’equip redactor ha incorporat al pla les propostes municipals i veïnals d’augmentar els espais lliures en un sector del centre de la ciutat molt consolidat i amb poca presència de places i zones verdes. El pla planteja una intervenció de bisturí, abordant tram per tram i cercant la millor solució per a cada cas.
L’objectiu és estirar l’àrea de vianants del centre de la ciutat cap al nord, pacificant alguns carrers, incorporant arbrat i, un element novador, obrint els jardins privats de la zona per a convertir-los en espais verds amb accés públic.
El pla director que ara s’ha fet públic servirà per al desenvolupament posterior del planejament, amb la redacció de plans especials i la modificació de Pla d’Ordenació Urbanística (POUM), si s’escau. El document també ha de ser validat per estudis posteriors de mobilitat.
La redacció del pla director és el primer pas per a la transformació del tram nord del centre de la ciutat, un sector que ha restat pràcticament inalterable als grans canvis urbanístics que ha experimentat la ciutat les darreres dècades. Ara fa uns anys, un grapat d’entitats culturals, socials i artístiques van triar aquest sector com a laboratori d’activitats i el van batejar com a Districte Zero, una denominació que cada cop més identifica a tot el sector.
Al barri hi conviuen les entitats situades a l’eix del Vapor Albinyana (Tub d’Assaig, Ateneu Candela i Casa de la Música, entre d’altres); el Centre Excursionista, amb seu al davant de la plaça del Vapor Ventalló; el MNACTEC i la Factoria Cultural, a la rambla d’Ègara i aviat la colla castellera Minyons, que estrenarà seu a les naus de Cal Reig. El pla vol potenciar aquests usos i revitalitzar el sector com a nou districte cultural de la ciutat.
Quatre vegades més gran que l’AEG i el Vapor Cortès
El projecte de revitalitzar el tram nord del centre de la ciutat és singular per la seva particular idiosincràsia i per les dimensions del pla, el més gran dels desenvolupats a la ciutat. El denominat districte Zero quadruplica i fins i tot quintuplica la superfície de sectors com el de l’AEG, el Vapor Cortès o fins i tot el vapor Sala i Badrinas, tots tres pendents d’execució.
A diferència d’altres sectors ja desenvolupats en trama urbana i als afores de la ciutat, el pla director de l’entorn del Vapor Albinyana es desplega en un barri totalment consolidat, amb habitatges, equipaments i empreses, a banda de naus industrials catalogades o subjectes a conservació. Aquesta circumstància atorga un plus de complexitat al desenvolupament del sector enfront d’altres i on predomina la nova construcció.
Des del punt de vista urbanístic i de qualitat de l’espai urbà, el pla comporta la reactivació d’un barri ignorat durant anys per l’agenda urbanística de la ciutat. Ara, el desenvolupament del sector serà un procés a mig termini. L’àrea municipal d’Urbanisme dona el primer pas amb la redacció del pla director, que els pròxims anys s’haurà de concretar en projectes concrets.
Darrera sessió informativa presencial, ahir a Ca n’Aurell
La redacció del pla director de l’entorn del Vapor Albinyana va acompanyat d’un procés de participació obert a les entitats i els veïns del sector que ahir va celebrar la darrera sessió informativa presencial al casal cívic de Ca n’Aurell. El procés va començar al novembre i ha incorporat trobades amb les entitats i dues sessions presencials per definir les estratègies d’intervenció. En paral·lel, al mes de febrer es va obrir el portal municipal Participa Terrassa a la incorporació de propostes de la ciutadania. Els suggeriments de les entitats, dels veïns i de la població han servit com a orientació a l’equip redactor. Des d’avui, el pla es pot consultar i esmenar a la plataforma municipal Participa, pas previ al seu tancament.
Por que la transformació dispari els lloguers
Les entitats aplegades al Districte Zero miren la transformació de la zona amb esperança i també amb certa inquietud. Són elles les que van traslladar a l’Ajuntament la necessitat de redactar un pla director que faci un barri més amable, il·luminat, amb més espais públics i menys trànsit. Als col·lectius també els preocupa que la transformació del sector provoqui un procés de gentrificació (increment de preus arran de la renovació d’un barri) que els faci inviable econòmicament continuar amb la seva activitat a la zona. La situació trencaria amb l’objectiu de preservar el sector com a eix cultural de referència a la ciutat.
