Opinió

L’ús abusiu de les pantalles en els joves

JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life

L’ús abusiu de les noves tecnologies (pantalles), cada cop més sofisticades, presenta diverses característiques que poden generar addicció, especialment en nens, adolescents i joves, a causa de les característiques d’aquestes etapes vitals.

Com ara la cerca de plaer immediat i no acceptar les conseqüències dels seus actes que els fa potencials víctimes de trastorns addictius. Aquest problema s’ha exacerbat durant la pandèmia de la Covid-19 a causa de la manca de rutines i de contacte social en persona. Si un fill o filla utilitza les pantalles de manera habitual, és important parar atenció i saber diferenciar entre un ús responsable i un ús abusiu. Cada vegada més ens trobem amb joves i no tan joves que arriben als centres d’atenció primària i hospitals amb trastorns del comportament provocats pel desmesurat consum en hores d’haver-se posat davant d’aquests monstres lumínics, sonors i de moviment. De fet, la majoria dels estímuls que penetren en el nostre organisme ho fan a través d’aquests elements i a més d’allunyar-nos d’una percepció real i viscuda del món en què vivim, ens omplen el cervell de dopamina, que ens proporciona les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs. A mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, es produeix una descàrrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà. En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

En les edats primerenques, de 0 a 3 anys, l’ús de les pantalles ha d’estar totalment restringit a les vides dels nostres fills. Aquest costum que tenen molts pares i mares per aconseguir la seva tranquil·litat en un restaurant o a casa oferint la possibilitat al nen o nena de mirar un mòbil o una tauleta és un acte de poca estimació vers el nostre primogènit. Estem retallant moltes oportunitats de fer arribar al nostre fill una percepció del seu entorn veraç i completa, percepció que serà definitiva per a la construcció d’un esquema corporal i una estabilitat sensorial realista, integral i plena. Els nens petits basen el seu aprenentatge en el bellugueig, no parar quiets i aprofitar els milers de connexions neuronals que fan cada dia dins del seu cervell per créixer en múltiples direccions. Les pantalles en aquestes edats mutilen les emocions i el desenvolupament de les habilitats i competències que l’organisme està construint. Oferir un món virtual als menuts de la casa els allunya d’un creixement absolut i amb màximes garanties d’arribar a una riquesa en l’obtenció de recursos i procediments per gaudir d’una vida futura altament complexa.

Més tard, en les edats compreses entre els 3 i els 11 anys, anirem introduint progressivament, i amb control del temps per bandera, la incorporació del món tecnològic a la vida dels nostres fills. Serà definitiu establir una visió equilibrada entre les coses que podem fer a través de les pantalles i moltes altres que no caldrà que ens acompanyin. Així, si un diumenge gaudim d’un passeig en família per la natura, serà interessant que els joves no portin el mòbil a la butxaca, ni es connectin amb ell, així podran gaudir dels sons de la natura i ser conscients que a l’univers hi ha coses que no s’han de gestionar amb la utilització de les pantalles.

L’adolescència, dels 12 als 16 anys, serà una altra etapa definitiva en aquesta adaptació i socialització dels joves a la vida dels adults. Amb un cervell on predominaran processos com la poda neuronal i l’eclosió hormonal, el comportament dels nostres fills segurament es veurà alterat de manera passatgera per aquests mecanismes bioquímics que els trasbalsaran en menor o major grau. També és una època en què la part frontal del cervell es troba construint processos de cognició, entesa i raonament importants. Si abusen de les pantalles, aquesta part prefrontal es farà gandula i serà més complicat que se’n surtin en els seus estudis, i tinguin la concentració, l’atenció i la memòria més activada. En els últims anys, l’augment de nens i nenes diagnosticats amb hiperactivitat, manca d’atenció i agressivitat s’ha disparat exponencial i tot i que encara no hi ha estudis que vinculin amb absoluta certesa la relació entre les pantalles i aquest augment del trastorn, molt em temo que alguna cosa hi deu tenir a veure.

És molt fàcil, pantalles sí, però amb molta moderació i prudència.

To Top