JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
L’ús abusiu de les noves tecnologies (pantalles), cada cop més sofisticades, presenta diverses característiques que poden generar addicció, especialment en nens, adolescents i joves, a causa de les característiques d’aquestes etapes vitals.
Com ara la cerca de plaer immediat i no acceptar les conseqüències dels seus actes que els fa potencials víctimes de trastorns addictius. Aquest problema s’ha exacerbat durant la pandèmia de la Covid-19 a causa de la manca de rutines i de contacte social en persona. Si un fill o filla utilitza les pantalles de manera habitual, és important parar atenció i saber diferenciar entre un ús responsable i un ús abusiu. Cada vegada més ens trobem amb joves i no tan joves que arriben als centres d’atenció primària i hospitals amb trastorns del comportament provocats pel desmesurat consum en hores d’haver-se posat davant d’aquests monstres lumínics, sonors i de moviment. De fet, la majoria dels estímuls que penetren en el nostre organisme ho fan a través d’aquests elements i a més d’allunyar-nos d’una percepció real i viscuda del món en què vivim, ens omplen el cervell de dopamina, que ens proporciona les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs. A mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, es produeix una descàrrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà. En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.
En les edats primerenques, de 0 a 3 anys, l’ús de les pantalles ha d’estar totalment restringit a les vides dels nostres fills. Aquest costum que tenen molts pares i mares per aconseguir la seva tranquil·litat en un restaurant o a casa oferint la possibilitat al nen o nena de mirar un mòbil o una tauleta és un acte de poca estimació vers el nostre primogènit. Estem retallant moltes oportunitats de fer arribar al nostre fill una percepció del seu entorn veraç i completa, percepció que serà definitiva per a la construcció d’un esquema corporal i una estabilitat sensorial realista, integral i plena. Els nens petits basen el seu aprenentatge en el bellugueig, no parar quiets i aprofitar els milers de connexions neuronals que fan cada dia dins del seu cervell per créixer en múltiples direccions. Les pantalles en aquestes edats mutilen les emocions i el desenvolupament de les habilitats i competències que l’organisme està construint. Oferir un món virtual als menuts de la casa els allunya d’un creixement absolut i amb màximes garanties d’arribar a una riquesa en l’obtenció de recursos i procediments per gaudir d’una vida futura altament complexa.
Més tard, en les edats compreses entre els 3 i els 11 anys, anirem introduint progressivament, i amb control del temps per bandera, la incorporació del món tecnològic a la vida dels nostres fills. Serà definitiu establir una visió equilibrada entre les coses que podem fer a través de les pantalles i moltes altres que no caldrà que ens acompanyin. Així, si un diumenge gaudim d’un passeig en família per la natura, serà interessant que els joves no portin el mòbil a la butxaca, ni es connectin amb ell, així podran gaudir dels sons de la natura i ser conscients que a l’univers hi ha coses que no s’han de gestionar amb la utilització de les pantalles.
L’adolescència, dels 12 als 16 anys, serà una altra etapa definitiva en aquesta adaptació i socialització dels joves a la vida dels adults. Amb un cervell on predominaran processos com la poda neuronal i l’eclosió hormonal, el comportament dels nostres fills segurament es veurà alterat de manera passatgera per aquests mecanismes bioquímics que els trasbalsaran en menor o major grau. També és una època en què la part frontal del cervell es troba construint processos de cognició, entesa i raonament importants. Si abusen de les pantalles, aquesta part prefrontal es farà gandula i serà més complicat que se’n surtin en els seus estudis, i tinguin la concentració, l’atenció i la memòria més activada. En els últims anys, l’augment de nens i nenes diagnosticats amb hiperactivitat, manca d’atenció i agressivitat s’ha disparat exponencial i tot i que encara no hi ha estudis que vinculin amb absoluta certesa la relació entre les pantalles i aquest augment del trastorn, molt em temo que alguna cosa hi deu tenir a veure.
És molt fàcil, pantalles sí, però amb molta moderació i prudència.