Òscar Gallego Masmitjà (Barcelona, 23 de setembre del 1974) té una experiència de dues dècades en l’àmbit de l’organització d’esdeveniments esportius. Va començar treballant a la Real Federación Española de Tenis com a director comercial. S’encarregava de l’organització de la Copa Davis i dels Campionats d’Espanya. Va passar després a organitzar la Baja España, una competició de motos, cotxes i camions (antiga Baja Aragón). L’any 2010 va ser el director de màrqueting a l’Europeu d’atletisme de Barcelona. Va treballar també en el Pla Estratègic d’Esports d’Hivern per a la candidatura de Barcelona 2022, que no es va acabar organitzant. Abans d’aterrar al Mundial de hockey femení va passar quatre anys en l’organització de la Titan Desert.
Quan es va incorporar al projecte del Mundial? Fa exactament un any, l’abril del 2021. El primer que vaig fer va ser crear l’equip organitzatiu i pensar en tot l’organigrama que ens feia falta pel Mundial. En paral·lel, vam dissenyar totes les obres que calia fer a l’Estadi i vam analitzar quines campanyes de comunicació calien, a banda d’ajustar el pressupost.
Quanta gent treballa amb vostè? Tenim 68 persones repartides en sis grans àrees: operacions, finances, màrqueting, operacions i serveis, ticketing i protocol.
Les obres de l’Estadi van començar el setembre del 2021. Estem dins dels terminis previstos? Absolutament. En nou mesos ho haurem enllestit tot. Vam començar pels treballs més grossos, que són els que menys es veuen, com la modificació del sostre de la tribuna, els interiors dels vestidors, la base sobre la qual va el camp que ens aporta la Federació Internacional. S’han canviat els seients, 7.500 en total, així com la il·luminació LED.
Com va la venda d’entrades? Els seients que sortiran a la venda són uns 5.000 per a cada jornada. La resta de localitats estan destinades a les seleccions, els voluntaris i la premsa. D’aquestes entrades en tenim venudes unes 6.000 sumant totes les jornades, tot i que el gruix de venda arribarà quan falti un mes per a la competició. Esperem veure aquest camp el més ple possible. L’Espanya-Argentina del 3 de juliol, per exemple, segur que omplirà l’Estadi.
Aquest camp no es renovava des de feia més de 30 anys. El canvi és espectacular. Sí. S’ha deixat un camp per a la ciutat que podrà acollir qualsevol mena d’esdeveniment internacional, de hockey o de qualsevol altre esport. Tot i que serà el Terrassa FC qui l’utilitzi.
La inversió supera els 4 milions d’euros. Sí. És de 4.200.000. L’Ajuntament de Terrassa és qui més ha aportat. Hi ha també una subvenció del Consejo Superior de Deportes, la Generalitat i també la Diputació de Barcelona.
A Espanya no estem acostumats a veure camps de hockey que siguin estadis tan grans. Exacte. Als Països Baixos, el hockey té una repercussió diferent. De totes maneres, al Wagener Stadium hi caben 6.000 persones.
Els sis primers dies de competició coincideixen amb la Festa Major de Terrassa. Imagino que això els juga a favor. I tant! Comencem el mateix dia i estem disposats a aprofitar-ho. A la plaça de Can Roca hi tindrem una “fan zone” amb tota mena d’activitats. Cada dia hi haurà un concert a les 23 hores. Hem arribat a un acord amb l’Ajuntament per tal que durant la Festa Major, al gol nord de l’Estadi hi hagi música amb alguns dels artistes contractats per la Festa Major.
L’Estadi, se’l van trobar molt deteriorat, amb moltes mancances? Calia una remodelació a fons perquè l’Estadi tingués un futur. Ens vam trobar molt degradats els vestuaris. El sostre de la tribuna tenia goteres i la il·luminació es va haver de canviar completament.
Quin futur tindrà l’Estadi després de la Copa del Món? El 17 de juliol, després de la final, retirarem el camp de hockey i el col·locarem al Martí Colomer. A partir de llavors, es començarà a treballar perquè el Terrassa FC pugui utilitzar l’Estadi el més aviat possible. Els terminis ja depenen de l’Ajuntament.
Quan estarà definitivament acabat l’Estadi? D’aquí a un mes ha d’estar acabat, el 30 de maig. Falten retocs que farem en una setmana. A mitjans de maig estarà llest. La selecció vindrà al maig, tot i que encara sentiran el soroll de les màquines que asfalten la zona d’aparcament del gol nord. El 24 de juny entregarem el camp. Abans, les seleccions ja hi hauran pogut entrenar.
Serà molt complicat reconvertir aquest estadi en un estadi de futbol? És relativament senzill. Quan es retiri la gespa i es traslladi al Martí Colomer ja es podrà començar a treballar en la col·locació de la gespa de futbol.
Ha anat tot com s’esperava durant aquest darrer any de treball? A nivell de la reforma de l’Estadi hem anat millor del que ens pensàvem. Per a totes les obres cal fer adjudicacions públiques i són processos molt lents. Però ha anat tot molt bé. L’Ajuntament ha treballat amb molta agilitat.
Vostè no ve del món del hockey. Què és el que més l’ha sorprès? És un món molt solidari. Els clubs de Terrassa s’han implicat al 100% en aquest projecte i ens han ajudat sempre de forma desinteressada. El CN Terrassa també ens ho ha posat molt senzill, igual que el Terrassa FC, amb qui compartim oficines. Jo porto 20 anys en el món de l’esport, però mai no havia treballat en hockey i m’he quedat molt sorprès. L’esport en si mateix és molt espectacular, visualment molt plàstic. Teníem la gran preocupació de poder organitzar tot això amb un any i tot han estat facilitats.
Com ha anat la coorganització amb la part neerlandesa de la competició? Molt bé. Tenim una relació molt fluida. Hem anat de la mà. Ells tenen 350.000 federats i nosaltres només 17.000. La diferència és molt gran. A ells els resulta molt més fàcil omplir el Wagener Stadium. A nosaltres ens costarà més.
Què cal fer? Aconseguir que el ciutadà de Terrassa vegi aquest Mundial com una gran oportunitat per a veure un gran espectacle esportiu internacional. Els hem de tocar l’orgull de terrassenc. Els neerlandesos tenen una selecció potentíssima, que ho guanya gairebé sempre tot. Teníem previst penjar les banderes de totes les seleccions campiones del Món, però ho vam desestimar, perquè 8 de les 14 banderes serien taronges.
Vam tenir mala sort amb el sorteig per tenir només a Bèlgica com a rival europea? Entenc que costarà que argentins, australians i coreans es desplacin a Terrassa. Sí, però més gent de la que ens pensem vindrà de fora. Hem de pensar que el 35% de la gent que ha comprat entrades a dia d’avui és gent de fora. Es tracta d’una gran oportunitat per a la ciutat a nivell de restauració i d’allotjament. Vindrà més gent a les fases finals del torneig.
La ciutat sentirà el torneig com a propi? Farem tot el possible perquè així sigui. Terrassa s’ha de sentir seu aquest Mundial. Farem diferents actuacions per la ciutat. Volem que els terrassencs sàpiguen que a l’Estadi s’està disputant un esdeveniment de primer nivell i volem que vingui a veure’l. I volem també que gaudeixi de l’oferta gastronòmica i musical que li oferirem. Farem, per exemple, una ruta gastronòmica pels diferents bars de Terrassa.
Pel que fa a l’organització, què ha estat el més complicat? Algunes seleccions i alguns àrbitres hauran de venir d’Amstelveen o anar cap allà després dels quarts de final. Això és una complicació logística, però ho portem bé. El departament d’operacions i serveis és el primer que va començar a treballar i qui ho ha tingut més complicat. Tampoc no ha estat senzill trobar patrocinadors després de la Covid. Però estem satisfets.
Hagués preferit que Terrassa fos seu única? A nivell logístic sí. A nivell esportiu és millor el model de seu compartida. És un model que el futbol ja ha explotat en diversos Europeus.
Què tenen a favor els Països Baixos respecte Espanya? El tema hockey el fan perfecte, però nosaltres tenim molta experiència organitzant esdeveniments. Tots hi guanyem.
S’han fixat un sostre d’espectadors òptim? Primer pensàvem en 15.000 espectadors per a totes les sessions. Ara pensem ja en 20.000. És veritat que hi haurà partits amb menor afluència, però si estem entre 15 i 20 mil serà un èxit per a nosaltres. Ara portem un 38% de la venda d’entrades. Està molt bé.
