Diners

Cap a unes empreses amb estructures més àgils

Moltes companyies es gestionen com fa 100 anys, amb organitzacions que no s’adapten als canvis i treballadors desmotivats. Les estructures planes, però, s’imposen a poc a poc

Transformar l’organització de les empreses mitjançant metodologies àgils per ser més competitius i eficients. Això és el que proposa Sergi Mussons, que aquest dijous va impartir un seminari web mitjançant la plataforma Terrassa Indústria titulat “Metodologies àgils aplicades a tots els nivells d’una empresa”.

En la sessió, organitzada per la plataforma conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa, l’especialista en la transformació d’empreses i organitzacions al concepte “empresa àgil”, va explicar que aquest permet afrontar diversos reptes als quals s’enfronten les empreses avui dia com ara els entorns VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat), la desmotivació i decreixement de la implicació de les bases o els clients que cada cop demanen productes o serveis més personalitzats.

Mussons sosté que les metodologies àgils són adaptables i que la manera d’implementar-les ha de ser diferent en funció de les característiques de cada empresa, però fa algunes recomanacions generals. L’expert defensa que la disposició a una empresa ha de poder ser canviant per adaptar-se a aquest entorn VUCA en el qual vivim actualment i aposta per tenir treballadors polivalents que treballin en equips multidisciplinaris i no en àrees completament departamentades i especialitzades en un sol aspecte.

Segons Gallup, empresa nord-americana d’anàlisi i assessorament, el 51% dels treballadors busca feina, només el 21% dels líders estan acceptats i només un 15% dels treballadors estan motivats. Per això Mussons suggereix trencar amb les jerarquies i que no hi hagi una sola persona que ho hagi de controlar tot “perquè és impossible conèixer-ho tot al detall”.

En una empresa amb una estructura àgil l’equip directiu és el responsable del futur de l’empresa, el que marca l’estratègia, però “no està sobre de la resta de persones en el dia a dia, manant-les” sinó que la resta d’equips s’autogestionen i “estableixen el seu pla d’atac”. Així, no hi ha una estructura piramidal amb un cap, comandaments intermedis i una base sinó diferents equips amb línies departamentals difuses, amb recursos flexibles i un lideratge que mostra les línies d’acció i possibilita l’acció. Mussons defensa que això permet processos més ràpids i treballadors més implicats i una major adaptabilitat a les necessitats canviants dels clients.

Cap a unes empreses amb estructures més àgils
To Top