La renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant a Terrassa és de 17.300 euros, un 2,9% superior a la de l’any anterior i el segon creixement més alt des del 2015, quan la renda per habitant es va situar en 15.900 euros. L’indicador positiu de Terrassa coincideix amb un increment de la renda per habitant al global de Catalunya i a totes les comarques, segons les darreres dades de què disposa l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), referides a l’exercici 2019.
Els principals components de la renda s’han mantingut estables, tot i que amb algunes variacions. Pel que fa als ingressos, les remuneracions procedents dels salaris es mantenen els darrers anys al voltant del 60% a la ciutat, on dues terceres parts dels diners que arriben a les llars ho fan a través d’una nòmina. El 2019 un 60,2% de les rendes familiars de Terrassa procedien de remuneració d’assalariats, una dada que ha oscil·lat entre el 56,7% i el 60,8% des de l’any 2021.
Els ingressos per salaris representen a Terrassa el 60,2% dels principals recursos familiars
La segona font d’ingressos de les famílies egarenques són les prestacions socials. Un 20,5% dels recursos econòmics procedeixen de pensions o prestacions socials, per discapacitat, etc.
En aquest cas, el percentatge de recursos vinculats a prestacions ha oscil·lat a la ciutat entre el 20% i el 22% des de 2010. La xifra supera la mitjana catalana, que és d’un 19,8%.
A banda de les prestacions socioeconòmiques, vinculades a la població més vulnerable, hi ha un factor demogràfic en el pes de les prestacions socials en els ingressos familiars.
“Cal recordar l’onada migratòria dels anys 50 i 60 a la ciutat -comenta l’economista Núria Beltran, membre de la comissió de retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Els seus fills formen part de les generacions del “baby boom” dels anys 60 i 70, persones que ara arriben a les edats de la jubilació i que també accedeixen a prestacions per discapacitat o vinculades a serveis socials”.
El tercer indicador dels ingressos és el relacionat amb les rendes empresarials o professionals (excedent brut d’explotació) i se situa a Terrassa en el 19,3%, un punt per sota del 20,4% català.
Els barris residencials de Terrassa
El percentatge d’ingressos empresarials o professionals que computa a Terrassa ha baixat lleugerament els darrers anys. El fenomen podria estar relacionat amb un descens de les activitats econòmiques o els seus rendiments i de les rendes dels autònoms, però Beltran posa sobre la taula un tercer factor determinant.
“Les dades són enganyoses. Hi ha professionals qualificats i empresaris que treballen a Terrassa i han desplaçat els seus domicilis a Viladecavalls, Ullastrell, Vacarisses o Matadepera. Són municipis que funcionen com a barris residencials de Terrassa”.
El fenomen fa que aquestes rendes empresarials i professionals computin als municipis veïns. De fet, Viladecavalls, amb 19.700 euros de renda per habitant, Ullastrell, amb 19.900 euros, Vacarisses, amb 19,100 euros i Matadepera, amb 28.100 euros, superen l’índex egarenc dels 17.300 euros de renda mitjana per habitant.
Un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen de migració intercomarcal és el cas de l’empresari egarenc Manuel Lao, que va aixecar un imperi del joc. Lao va guanyar el seu primer milió de pessetes al Bar Egara, a Terrassa, incorporant al negoci els bitllets de grata i juga. Com molts empresaris abans, quan va prosperar es va instal·lar a Matadepera. El municipi va multiplicar per quatre la seva renda l’any 2018, coincidint amb la compra de Cirsa pel gegant nord-americà Blackstone. De la mà de l’empresari egarenc, Matadepera es va convertir en el municipi amb més renda per càpita d’Espanya.
El rànquing comarcal
Terrassa ocupa el lloc 250 en el llistat de 458 municipis de més de mil habitants analitzats per l’Idescat. La seva renda per càpita (17.300 euros) està per sota de la catalana (18.200 euros) i de la vallesana (18.500 euros). A la comarca, la majoria de municipis supera Terrassa. Sabadell té una renda de 17.800 euros, Cerdanyola de 19.500 i Sant Cugat s’enfila fins als 25.800 euros.
De fet, dos municipis vallesans se situen en el rànquing dels ajuntaments catalans amb millor renda per habitant. El primer és Sant Just Desvern, amb 29.700 euros, seguit per Matadepera, que s’ha erigit el 2019 en el segon municipi català amb millor renda per habitant (28.100 euros). Sant Cugat ocupa la plaça sisena. Les tres poblacions superen més del 50% la mitjana catalana.
Pel que fa a les comarques, el Barcelonès continua tenint la renda per habitant més elevada de Catalunya, amb 20.400 euros. La segueixen el Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros) i el Vallès Occidental (18.500 euros).
